SOBRE L’INTERESSANT COMUNICAT D’UN ALTRE SINDICAT REBUT AQUEST MATÍ
Companyes, companys,
Ja sabeu que des de la Secció Sindical de la CGT no som massa partidaris d’entrar mai en seqüències de rèpliques i contrarèpliques a propòsit dels comunicats d’altres Seccions Sindicals amb representació a la Diputació. Avui, però, farem una excepció, a compte de l’escrit enviat aquest matí per CCOO (“SOBRE LES DARRERES INFORMACIONS EN MATÈRIA DE NEGOCIACIÓ”), en el qual ens fan el gran honor de comentar el nostre modest comunicat del 28 de febrer (“Moltes gràcies per les propines !”: http://bit.ly/3IW0umn). El fet que un sindicat que s’atribueix a sí mateix tanta importància i a nosaltres tanta insignificança es prengui la molèstia de difondre a tota la plantilla un text dedicat exclusivament a la nostra Secció Sindical, en el qual el més bonic que es diu de la CGT és que ens dediquem a fer “populisme i vendre fum”, ens indica clarament l’encert del nostre comunicat (és a dir, de la nostra “rebequeria infantil d’un sindicat que no és majoritari”), i que el que dèiem en el mateix posa el dit sobre la nafra. I la nafra no és altra que LA NOSTRA PÈRDUA DE PODER ADQUISITIU, encara que n’hi hagi que els agradi quedar-se sempre mirant el dit quan la CGT assenyala la lluna.
El caràcter residual i la insignificança que se’ns atribueix no deu ser tanta quan un dels fets principals d’aquest mandat –sinó el principal, a banda de la pandèmia– ha estat la maniobra duta a terme pel bipartit bisindical i els RRHH de la Diputació, iniciada el març del 2020, per a intentar marginar i deixar fora la CGT de la negociació col·lectiva, després del paper cabdal que vam tenir en la mateixa durant el mandat anterior (fet del qual CCOO n’és ben conscient). No deu ser tanta quan els serveis jurídics d’aquests sindicats s’han preocupat i ocupat en acudir als tribunals, en primera i en segona instància, per a defensar legalment aquest maniobra. I no deu ser tanta veient tots els escarafalls que van fer quan la CGT vam poder accedir, durant un breu període, a la Mesa General de Negociació de matèries comunes després de guanyar una sentència (que uns i altres van recórrer) en un jutjat contenciós de Barcelona. Probablement, quan el Tribunal Suprem resolgui sobre l’admissió del nostre recurs de cassació, tindrem una altra prova de la insignificança que se’ns atribueix veient com els serveis jurídics d’aquests sindicats tan importants, com els de la Diputació, i la pròpia Fiscalia de l’Estat, es prenen la molèstia en acudir també a aquesta instància per a litigar novament contra nosaltres i el nostre dret a la negociació col·lectiva.
Sobre el contingut del comunicat que sembla que ha ferit tantes susceptibilitats: Ens reiterem i subscrivim fil per randa tot el que es diu en el mateix (amb una salvedat, i aprofitem per corregir l’errata, d’allà on diu “L’acord trianual de revisió salarial de CCOO i UGT amb la Ministra Montero és tan efectiu per a mantenir el poder adquisitiu de les empleades i empleats públics com ho era l’acord que van subscriure CCOO i UGT (en aquest cas també amb el CSIF) el juny del 2021 amb l’aleshores Ministre Iceta per a estabilitzar el personal interí en abús de temporalitat, sancionar i prevenir l’abús”… hauria de dir juliol, i no pas *juny). Igual que ens reiterem i subscrivim fil per randa el nostre comunicat anterior del 20 de desembre (“Notes per a un balanç preliminar del cicle de negociació col·lectiva 2019-2023 a la Diputació de Barcelona”: http://bit.ly/3J08Ydh), del qual el del 28 de febrer és una continuació.
Algunes de les intencions o acusacions que se’ns llancen en el text signat per CCOO no mereixen major comentari, però altres sí. Sobre l’afirmació que ens dediquem sempre a “rebentar la unitat i la pressió d’acció sindical conjunta”, simplement ens remetem al que hem dit anteriorment en relació als sindicats que ens han deixat, per voluntat pròpia, fora de les negociacions, i que han enviat els seus advocats a defensar-ho als tribunals. No sembla que això serveixi per a establir les millors condicions de complicitat per a cap mena d'”acció sindical conjunta” amb nosaltres. Tanmateix, els qui ens acusen d’això saben que L’ÚNICA VEGADA en aquest mandat en la qual els majoritaris han plantejat a la CGT una convocatòria de concentració unitària davant d’un Ple per a reivindicar els drets de la nostra plantilla (en concret, el 26 de maig de l’any passat davant del Paranimf de l’Escola Industrial), la CGT s’hi va sumar i va cridar a participar-hi. Precisament perquè avantposem sempre, en qualsevol circumstància, els interessos de la nostra plantilla, per sobre de qualssevol altres.
La pregunta “Què és el que ells i elles han fet per pujar o lluitar si més no per l’augment de les retribucions dels treballadors?”, té una resposta molt senzilla, i que es contesta sola veient els acords recents d’actualització salarial que s’han aconseguit en empreses com Transports de Barcelona o Inditex, per posar només dos exemples, gràcies a la pressió i a les vagues convocades per la CGT. A banda d’això, també fem altres coses, com per exemple, una manifestació estatal aquest proper dissabte 11 de març a Barcelona (http://bit.ly/3yfHQkk), precisament per a protestar pels “augments salarials testimonials i “cosmètics” molt per sota de l’IPC” pactats per aquests sindicats tan importants, i en la qual animem a participar a totes les treballadores i treballadors de la Diputació i del conjunt del sector públic.
Capítol a banda mereix l’afirmació següent: “Pel que respecta al personal interí cal destacar que hem defensat sempre, i en tot moment, que la solució a l’abús de la temporalitat havia de passar per un procés extraordinari d’estabilització que contemplés el concurs de mèrits”. Bàsicament perquè això és fals. Hom pot autoatribuir-se retrospectivament tots els posicionaments que vulgui, però nosaltres tenim memòria, i pensem que la majoria dels interins i les interines de la Diputació, i de la resta de les administracions, també la tenen. En cas contrari, però, sempre hi ha el recurs d’acudir als propis comunicats de CCOO, per veure qui té raó i qui no la té, com aquest del 8 de juliol del 2021: http://bit.ly/3KZJkGT
CCOO, com UGT i el CSIF, van ser els signants de l’“Acord sobre el Pla de xoc per a reduir la temporalitat a les administracions públiques” de 5 de juliol del 2021, acord aprovat en forma de Reial Decret-llei al Consell de Ministres el dia 6 (el famós “ICETAZO”), i publicat l’endemà, 7 de juliol, al BOE. En cap cas aquest Decretazo contemplava un concurs de mèrits, sinó que abocava als interins en frau de llei a fer processos de concurs-oposició de torn lliure i resolució incerta si volien estabilitzar la seva relació laboral. El fet que la lluita posterior, de CGT especialment, però també d’altres, forcés a la tramitació del Decret com a projecte de llei, i obligués a modificar el text introduint el concurs de mèrits en el mateix, tot donant lloc a la Llei 20/2021, no ens fa oblidar pas quina ha estat la posició dels sindicats majoritaris en aquest assumpte (http://bit.ly/3Jh1bbd).
Per últim, i ja com a despropòsit final, l’escrit de CCOO ens acusa d’“arrossegar als companys (…) cap a judicis que comportaven despeses importants dels treballadors, així com” haver jugat “amb unes falses expectatives que han augmentat l’angoixa i buidat les butxaques d’alguns companys”. Una nova falsedat, i molt malintencionada. Tothom sap de la importància que ha tingut l’acció jurídica dins la lluita interina, també com a forma de pressió. Aquesta Secció Sindical ha assessorat a un grup d’interins i interines de la Diputació per a demandar la seva situació de frau de llei, demandes que es van fer, per decisió de la nostra Assemblea d’afiliades i afiliats, amb el despatx Salellas i associats, i en concret amb el lletrat Pau Camps. En cap cas els companys i companyes demandants amb nosaltres consideren que els haguem generat falses expectatives, augmentat l’angoixa o buidat les butxaques, així que convidem la gent de CCOO a contrastar les seves afirmacions abans de fer-les.
De fet, a dia d’avui, l’única sentència en contenciós a tot Catalunya que reconeix el caràcter fix de la relació laboral a un funcionari interí és la d’un company de la Diputació assessorat per nosaltres, i afiliat nostre. Sí que és cert que hores d’ara la judicatura espanyola, i en concret la sala contenciosa del Tribunal Suprem, continua entestada en fer cas omís i resistint-se a admetre la jurisprudència comunitària (els autos i sentències del TJUE) sobre l’abús de temporalitat. Ben al contrari que la sala social, que sí que va modificar la seva doctrina per a adaptar-la a la del tribunal europeu, fet que actualment provoca l’anomalia que la jurisdicció social estigui atorgant sentències de fixesa de personal abusat en el sector públic (laborals), mentre la sala contenciosa les està denegant (funcionaris/es interins/es). En cap cas la CGT no ha dit mai que aquesta qüestió es resoldria de forma fàcil i ràpida als tribunals, però el TJUE encara té pendent resoldre sobre algunes qüestions prejudicials elevades l’any passat des d’un jutjat contenciós de Barcelona, entre elles les plantejades pel despatx que ens porta a nosaltres la jurídica sobre aquest tema. Seguim treballant en noves vies jurídiques en relació a la solució de l’abús de temporalitat, com la de la “Directiva Whistleblowers” (http://bit.ly/3Yx9LqU). I seguirem fent-ho, en cap cas per a generar falses expectatives i buidar butxaques, perquè per això ja n’hi ha d’altres sindicats.
Esperem no haver de perdre més el temps en rebatre comunicats com el que ha estat objecte del present escrit, perquè el cert és que tenim feina molt més important a fer, i no disposem pas de 13 alliberats/des a la Diputació (http://bit.ly/3kJkssB) que puguin dedicar les seves hores a abocar mentides sobre els altres.
Salut!
Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona
6 de març del 2023
—-
Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.