Novetats de la negociació col·lectiva a la Diputació (Novembre 2022)

NOVETATS DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA A LA DIPUTACIÓ (NOVEMBRE 2022)

Companyes, companys,

Us traslladem alguns apunts sobre les darreres novetats del decebedor cicle postpandèmic de negociació col·lectiva que estem vivint a la Diputació. Un cicle de negociació que, a més, aventurem que no tindrà ja massa més recorregut durant els propers mesos, atès que arribem a la finalització del mandat i el primer trimestre de l’any vinent serà de preparació de les noves eleccions sindicals.

S’han produït darrerament reunions de Mesa General de Negociació, tant de personal funcionari, com de matèries comunes (d’aquesta segona Mesa recordeu que la Diba, CCOO i UGT mantenen exclosa la CGT: http://bit.ly/3EqYobH) els dies 21 d’octubre, 2 i 18 de novembre.

Les matèries que s’han tractat en les Meses a les quals la CGT hem assistit (les de personal funcionari) han estat:

  • Increment retributiu addicional del personal al servei del sector públic per l’any 2022
  • Jubilació: criteris i procediment per a l’autorització del perllongament de la situació de servei actiu
  • Temes Xarxa Biblioteques Municipals

També tenim coneixement que, en absència nostra, a la MGN de matèries comunes s’ha tractat sobre:

  • Calendari laboral 2023
  • Millora social per a la jubilació anticipada en cas de discapacitat

A banda, s’han celebrat també durant aquest període reunions de caràcter informatiu sobre la promoció interna, i sobre el pressupost 2023 de la Diba i l’ORGT, sobre diverses modificacions orgàniques, i hem continuat participant en les reunions presencials de la Comissió de Revisió i Reclassificació de llocs de treball, entre d’altres.

INCREMENT RETRIBUTIU

Com ja sabeu, i en virtut d’un acord entre el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública amb CCOO i UGT, se’ns aplicarà un increment addicional de sou aquest any 2022 d’un 1,5%, que se sumarà a l’augment del 2% disposat prèviament a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat (LPGE 2022) i que ja se’ns ha estat repercutint en nòmina durant aquest exercici. Aquest increment de l’1,5% va ser aprovat via Reial Decret-llei el 19 d’octubre (http://bit.ly/3EO6aOe; article 23) i és d’aplicació a tots els empleats i empleades del sector públic.

Aquest increment addicional de l’1,5% forma part de l’esquema de revisió salarial trianual (2022-2024) pactat, com hem dit, entre els sindicats majoritaris i el Ministeri, i difós amb bombo i plateret per totes les corretges de transmissió mediàtiques afins al govern. La nostra valoració del mateix us la vam fer arribar el dia 7 d’octubre (http://bit.ly/3EPUPgX) i ens reiterem en la mateixa:

“El pacte de rendes que el govern més progressista de la història i la seva acòlita burocràcia sindical ofereix al sector públic és un acord sobre increments salarials que no deixa lloc a cap dubte: Els empleats i empleades públiques continuaran perdent poder adquisitiu, però ara de forma accelerada. (…) les xifres són, clarament, demolidores. Quan les previsions d’increment de l’IPC per al 2022 s’apropen al 10%, el Ministeri d’Hisenda ofereix un presumpte augment acumulat del 9,5% en tres anys (el qual, a més, tampoc és tal). (…) En definitiva, en tot just tres anys, i essent molt optimistes, es pot acumular una pèrdua de poder adquisitiu a l’entorn d’un 10%. Suposant sempre que es produeixi una reducció progressiva de l’IPC, quelcom difícil de preveure tenint en compte les dades subjacents (…) Si no ens volem embolicar en previsions econòmiques incertes, només hem d’analitzar mínimament el que ha passat als darrers tretze anys –incloent-hi l’actual- i comprovar la terrible pèrdua acumulada de poder adquisitiu entre els empleats i empleades públiques. Des d’aquella històrica baixada salarial del 5% del 2010, durant el govern Zapatero, fins a finals del present any 2022, la pèrdua de poder adquisitiu acumulat estarà al voltant del 16,3%.”

Pel que ens han traslladat els RRHH de la Diputació, la seva intenció és aplicar aquest increment addicional de l’1,5%, amb l’abonament dels corresponents endarreriments, a la nòmina d’aquest mes de novembre, un cop el mateix hagi estat aprovat al Ple de la Diba que s’ha de celebrar el proper dijous, dia 24.

JUBILACIÓ (1): PERLLONGAMENT DEL SERVEI ACTIU

Els antecedents sobre aquest assumpte us els vam explicar en el nostre comunicat del 5 de juliol (https://bit.ly/3fLJep4), en el qual dèiem:

“Com moltes ja sabeu, i continuant la dinàmica característica de la Diba durant els últims temps, aquesta ha deixat sense efecte la regulació vigent fins ara de la jubilació voluntària anticipada (incentivada) del personal al seu servei. Aquesta estava continguda en un annex de l’Acord sobre l’aprovació del Pla d’Ordenació de Recursos Humans de la Diputació subscrit a la MGNmc el desembre del 2017 i signat, aleshores, entre d’altres sindicats, per la CGT (…) Es tracta de l’enèsim cas d’incompliment d’un acord de negociació col·lectiva a la Diba, quelcom que nosaltres considerem greu i que ens resistim a normalitzar. (…)

Vinculat amb la qüestió anterior, el Ple de la Diputació va aprovar un dictamen, en la seva sessió d’abril, en el qual deixava sense efecte específicament la mesura de no autorització de cap prolongació de la permanència en servei actiu, continguda en l’esmentat Pla d’Ordenació (…), i emparava transitòriament l’autorització de les mateixes fins al 31 de desembre d’enguany, mentre un Acord de negociació col·lectiva no estableixi la normativa concreta sobre el procediment. Ja us avancem que la CGT no ens plantegem signar cap acord en cap Mesa que suposi ratificar l’anul·lació de l’actual regulació de la jubilació anticipada a la Diputació, anul·lació amb la qual estem en desacord”

Els RRHH de la Diputació han plantejat en les darreres reunions de MGNpf una proposta d’acord sobre el procediment de prolongació de la permanència en servei actiu del personal funcionari més enllà de l’edat de jubilació obligatòria, per a establir la normativa concreta del mateix a la qual fèiem referència. Per part nostra hem reiterat la nostra posició de no signar res com a CGT que suposés validar com a sindicat que es deixi sense efecte allò prèviament acordat en relació a la jubilació a la Diputació el desembre del 2017. En la darrera sessió negociadora sobre aquesta qüestió, el dia 18 de novembre, cap dels 4 sindicats va donar la seva conformitat a la proposta finalista d’acord sobre aquesta matèria presentada per RRHH, per la qual cosa és d’esperar que la Diba aprovi la regulació pel seu compte, de forma unilateral. De totes maneres, tampoc descartem, i no ens sorprendria gens, que CCOO i UGT acabin signant l’acord, atès que tant els uns com els altres van traslladar que estaven “evacuant consultes” al respecte.

JUBILACIÓ (2): MILLORA SOCIAL EN CAS DE DISCAPACITAT

La qüestió dels incentius a la jubilació anticipada s’ha tractat a la MGNmc, per tant, la Diba no ha permès que la minoria sindical participéssim en la negociació d’aquesta matèria. Sobre aquest tema, ja havíem dit en el comunicat del 5 de juliol el següent:

“Tenim coneixement que hi ha sobre la taula, en seu de MGNmc, una proposta pendent d’acord relacionada amb aquesta anul·lació dels incentius a la jubilació anticipada. Aquesta suposaria mantenir l’incentiu, dins del sistema de millores socials, amb una indemnització a tant alçat de 3.000 EUR, però només per a aquelles persones que acreditin una discapacitat d’almenys un 65%. Considerem que això és un pedaç, i que –per descomptat– no soluciona realment el problema de fons, que no és altre que aquesta dinàmica imposada d’absoluta discrecionalitat de la Diputació a l’hora de decidir aplicar o deixar sense efecte els seus compromisos en seu negociadora amb la representació social.”

Finalment, en la reunió de la MGNmc del passat 18 de novembre, CCOO, UGT i la Diba van subscriure l’“Acord de la Mesa General de Negociació de matèries comunes de la Diputació de Barcelona sobre la millora social per a la jubilació anticipada en cas de discapacitat”, en el sentit anteriorment esmentat. Bàsicament, el que fa l’acord és donar carta de validesa, amb la conformitat dels dos sindicats signants, a l’anul·lació de la regulació dels incentius a la jubilació anticipada, i per a “compensar” aquesta estableix aprovar una millora social per a la jubilació anticipada en cas de discapacitat, inserida en el sistema de millores socials vigents a la Diputació i emparada en l’art. 206 bis del Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, TRLGSS (http://bit.ly/3u5r0Tr). En virtut d’aquesta, s’estableix una indemnització per jubilació anticipada únicament i exclusivament als empleats i empleades que tinguin una discapacitat reconeguda, més concretament d’un grau igual o superior al 65% (o 45% en determinats casos regulats reglamentàriament, segons l’esmentat art. 206 bis TRLGSS). La indemnització, en concepte de millora social, s’estableix en 3.000 EUR, i es fa efectiva a la darrera nòmina de prestació de serveis de l’empleat o empleada.

L’acord definitiu, que no altera substancialment allò que ja coneixíem de les propostes prèvies, no modifica tampoc la nostra valoració al respecte. Constitueix bàsicament un pedaç, i en cap cas es pot considerar que compensi adequadament l’anul·lació dels incentius a la jubilació anticipada regulats en l’acord del 2017.

XARXA DE BIBLIOTEQUES

Aquest és un dels àmbits de negociació que més hem pugnat durant el present mandat per portar a la MGNpf, i finalment vam aconseguir que s’inclogués en l’ordre del dia de la reunió del 2 de novembre. El resultat, de moment, no pot ser més decebedor. Malgrat que vam posar sobre la taula multitud de qüestions pendents de resoldre que afecten les condicions de treball del personal de biblioteques, l’actitud tant dels RRHH de la Diputació com de la Gerència va ser totalment evasiva, dedicant-se a tirar pilotes fora al llarg de tota la reunió i posant fins i tot en dubte que la majoria de temes suscitats fossin matèria de negociació. En qualsevol cas, nosaltres continuarem insistint-hi en properes reunions, i instem a RRHH i a la Gerència de Biblioteques a inclinar-se per una actitud més receptiva, perquè tancar els ulls als conflictes mai no ha estat una bona estratègia per a fer-los desaparèixer.

CALENDARI LABORAL 2023

CCOO i UGT han subscrit amb RRHH a la MGNmc el calendari laboral per a l’any vinent. Un calendari que no conté novetats respecte el dels anys anteriors, i en el qual es disposa un còmput anual de 1.568 hores de treball efectiu per al personal amb jornada general i 1.680 per al personal amb jornada especial de 37 hores i mitja. Els festius amb caràcter retribuït seran els següents: 6 de gener, 7 i 10 d’abril, 1 de maig, 5 i 24 de juny, 15 d’agost, 11 i 25 de setembre, 12 d’octubre, 1 de novembre, 6, 8, 25 i 26 de desembre. El 24 de juny genera un dia de festa recuperable, en caure en dissabte.

Us seguirem informant. Salut!

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

21 de novembre del 2022

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.

Advertisement
Aquesta entrada ha esta publicada en Calendari laboral, Comunicats, Mesa de Negociació, Millores socials, Poder adquisitiu. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s