Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre contractacions de durada determinada al sector públic

Sentència núm. 33/2020: 19 de març de 2020 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en l’assumpte C-103/18 Sánchez Ruiz

Enllaç a la nota de premsa del TJUE: https://bit.ly/3beY9R6
Enllaç al text sencer de la Sentència: https://bit.ly/2J2uePN

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha declarat a la Sentència núm. 33/2020 del 19 de març del 2020 dictada en l’assumpte C-103/18 Sánchez Ruiz que els Estats membres no poden excloure del concepte de “relacions laborals de durada determinada successives” la situació d’un empleat públic que ocupa de forma permanent, en virtut de diversos nomenaments, un lloc de caràcter interí a manca d’un procés selectiu, de forma que la seva relació de servei s’ha vist prorrogada implícitament d’any en any.

El fet que un empleat públic hagi consentit l’establiment de relacions de servei de durada determinada successives no el priva pas de la protecció que li confereix l’Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada.

A la sentència Sánchez Ruiz i Fernández Álvarez i altres (assumptes acumulats C-103/18 i C-429/18), dictada el 19 de març del 2020, el TJUE (Sala Segona) ha declarat que els Estats membres o els interlocutors socials no poden excloure del concepte de “successius contractes o relacions laborals de durada determinada”, previst a la clàusula 5 de l’Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada (d’ara en endavant “Acord Marc”), una situació en la qual un empleat públic nomenat sobre la base d’una relació de servei de durada determinada –fins a que la plaça vacant per a la qual ha estat nomenat sigui proveïda de forma definitiva– ha ocupat, en el marc de diversos nomenaments, el mateix lloc de treball de forma ininterrompuda durant diversos anys i ha desenvolupat de forma constant i continuada les mateixes funcions, quan el manteniment de forma permanent de l’esmentat empleat públic en aquesta plaça vacant sigui a causa de l’incompliment per part de l’empleador de la seva obligació legal d’organitzar en el termini previst un procés selectiu a l’objecte de proveir definitivament l’esmentada plaça vacant i la seva relació de servei hagi estat prorrogada implícitament d’any en any per aquest motiu. En cas d’utilització abusiva per part d’un empleador públic de successives relacions de servei de durada determinada, el fet que l’empleat públic en qüestió hagi consentit l’establiment o la renovació d’aquestes relacions no priva de caràcter abusiu, des d’aquest punt de vista, el comportament de l’empleador i no comporta que l’Acord Marc no sigui aplicable a la situació d’aquest empleat públic.

En els presents assumptes, diverses persones estan empleades des de fa molt de temps en el Servei de Salut de la Comunitat de Madrid, en el marc de relacions de servei de durada determinada. Aquests empleats públics van sol·licitar que se’ls reconegués la condició de personal estatutari fix i, amb caràcter subsidiari, la condició d’empleats públics amb estatut comparable al d’aquest personal, sol·licitud que els va ser denegada per la Comunitat de Madrid. Aquests empleats públics van interposar sengles recursos contra les resolucions denegatòries de l’esmentada Comunitat davant dels Jutjats Contenciosos-Administratius núm. 8 i núm. 14 de Madrid, els quals van plantejar diverses qüestions prejudicials davant del TJUE en relació a la interpretació, en particular, de la clàusula 5 de l’Acord Marc.

Per a arribar a la conclusió abans esmentada, el TJUE ha recordat, en primer lloc, que un dels objectius de l’Acord Marc és establir límits a la utilització successiva de contractes o relacions laborals de durada determinada, considerada font potencial d’abusos en perjudici dels treballadors, i que correspon als Estats membres o als interlocutors socials determinar, tot respectant l’objecte, la finalitat i l’efecte útil d’aquest Acord, en quines condicions aquests contractes o relacions laborals es consideraran “successius”. A continuació, ha estimat que la interpretació contrària permetria contractar treballadors de forma precària durant anys i podria tenir com a efecte no només excloure a la pràctica un gran nombre de relacions de durada determinada de la protecció perseguida per la Directiva 1999/70/CE i l’esmentat Acord Marc, tot buidant de gran part del seu contingut l’objectiu perseguit pels mateixos, sinó també permetre la utilització abusiva d’aquestes relacions per part dels empresaris per a satisfer necessitats permanents i estables en matèria de personal.

D’altra banda, el TJUE ha declarat que la clàusula 5 de l’Acord Marc s’oposa a una normativa i a una jurisprudència estatals en virtut de les quals la renovació successiva de relacions de servei de durada determinada es considera justificada per “raons objectives” pel simple motiu que l’esmentada renovació respon a les causes de nomenament previstes en aquesta normativa, és a dir, raons de necessitat, d’urgència o per al desenvolupament de programes de caràcter temporal, conjuntural o extraordinari, en la mesura en què l’esmentada normativa i jurisprudència estatals no impedeixen a la pràctica l’empleador que intenti fer ús d’aquestes renovacions per a donar resposta a necessitats permanents i estables en matèria de personal. Pel que fa a aquest aspecte, el TJUE ha assenyalat que, encara que les referides normativa i jurisprudència estatals no estableixen una autorització general i abstracta per a utilitzar successives relacions de servei de durada determinada, sinó que essencialment limiten la celebració d’aquests contractes o l’establiment d’aquestes relacions a la satisfacció de necessitats provisionals, a la pràctica, els successius nomenaments dels empleats públics afectats no responien a estrictes necessitats provisionals de la Comunitat de Madrid, sinó que tenien com a objecte atendre necessitats permanents i estables en matèria de personal del Servei de Salut d’aquesta Comunitat. Sobre aquesta qüestió, el TJUE ha indicat que, segons els jutjats remitents, existeix un problema estructural a la sanitat pública espanyola que es tradueix en un elevat percentatge d’empleats públics temporals i en l’incompliment de l’obligació legal de proveir de forma permanent les places ocupades temporalment per l’esmentat personal.

A continuació, el TJUE ha declarat que concerneix als òrgans jurisdiccionals estatals estimar si determinades mesures, com l’organització de processos selectius adreçats a proveir definitivament les places ocupades amb caràcter provisional per empleats públics nomenats en el marc de relacions de servei de durada determinada, la transformació dels esmentats empleats en “indefinits no fixos” i la concessió a aquests empleats públics d’una indemnització equivalent a l’abonada en cas d’acomiadament improcedent, constitueixen mesures adequades per a prevenir i, en el seu cas, sancionar els abusos derivats de la utilització de successius contractes o relacions laborals de durada determinada o mesures legals equivalents.

A més, el TJUE ha estimat que, en cas d’utilització abusiva per part d’un empleador públic de successives relacions de servei de durada determinada, el fet que l’empleat públic en qüestió hagi consentit l’establiment o la renovació de les esmentades relacions no priva de caràcter abusiu, des d’aquest punt de vista, al comportament de l’empleador, i no comporta que l’Acord Marc no sigui aplicable a la situació d’aquest empleat públic. Pel que fa a això, el TJUE ha considerat que l’objectiu de l’Acord Marc que consisteix en establir límits a la utilització successiva de contractes o relacions laborals de durada determinada es fonamenta implícitament però necessàriament en la premissa que a causa de la seva posició de feblesa respecte l’empleador, el treballador pot ser víctima d’una utilització abusiva, per part d’aquest, de relacions laborals de durada determinada successives, fins i tot en el cas que l’establiment i la renovació d’aquestes relacions laborals s’hagin consentit lliurement, i en la premissa que aquesta situació de feblesa podria dissuadir el treballador de fer valdre expressament els seus drets front l’empresari. El TJUE ha estimat que la clàusula 5 de l’Acord Marc es trobaria completament mancada de qualsevol efecte útil si es privés als treballadors amb contracte de durada determinada de la protecció que aquesta els atorga pel simple fet que hagin consentit lliurement la celebració de successius contractes de durada determinada.

Finalment, el TJUE ha declarat que el Dret de la Unió no obliga a un tribunal estatal que coneix d’un litigi entre un empleat públic i el seu empleador a abstenir-se d’aplicar una normativa estatal que no és conforme amb la clàusula 5, apartat 1, de l’Acord Marc, atès que, com que aquesta clàusula no té efecte directe, no pot invocar-se, com a tal, en el marc d’un litigi sotmès al Dret de Unió, per a deixar sense aplicació una disposició del Dret estatal que li sigui contrària.

La Sentència finalitza declarant:

1) La clàusula 5 de l’Acord Marc sobre el Treball de Durada Determinada, celebrat el 18 de març del 1999, que figura en l’annex de la Directiva 1999/70/CE del Consell, del 28 de juny del 1999, relativa a l’Acord Marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre el Treball de Durada Determinada, ha d’interpretar-se en el sentit que els Estats membres o els interlocutors socials no poden excloure del concepte de “successius contractes o relacions laborals de durada determinada”, a efectes de l’esmentada disposició, una situació en la qual un empleat públic nomenat sobre la base d’una relació de servei de durada determinada, és a dir, fins a que la plaça vacant per a la qual ha estat nomenat sigui proveïda de forma definitiva, ha ocupat, en el marc de diversos nomenaments, el mateix lloc de treball de forma ininterrompuda al llarg de diversos anys i ha desenvolupat de forma constant i continuada les mateixes funcions, quan el manteniment de forma permanent de l’esmentat empleat públic en aquesta plaça vacant té com a causa l’incompliment per part de l’empleador de la seva obligació legal d’organitzar en el termini previst un procés selectiu amb l’objecte de proveir definitivament l’esmentada plaça vacant i la seva relació de servei hagi estat prorrogada implícitament d’any en any per aquest motiu.

2) La clàsula 5 de l’Acord Marc ha d’interpretar-se en el sentit que s’oposa una normativa i a una jurisprudència estatals en virtut de les quals la renovació successiva de relacions de servei de durada determinada es considera justificada per “raons objectives”, d’acord amb l’apartat 1, lletra a), de l’esmentada clàusula, pel simple motiu que aquesta renovació respon a causes de nomenament previstes en aquesta normativa, és a dir, raons de necessitat, d’urgència o per al desenvolupament de programes de caràcter temporal, conjuntural o extraordinari, en la mesura en què l’esmentada normativa i jurisprudència estatal no impedeixen l’empleador que tracti de donar resposta, a la pràctica, mitjançant aquestes renovacions, a necessitats permanents i estables en matèria de personal.

3) La clàusula 5 de l’Acord Marc ha d’interpretar-se en el sentit que incumbeix a l’òrgan jurisdiccional estatal estimar, d’acord al conjunt de normes del seu Dret estatal aplicables, si l’organització de processos selectius adreçats a proveir definitivament les places ocupades amb caràcter provisional per empleats públics nomenats en el marc de relacions de servei de durada determinada, la transformació dels esmentats empleats en “indefinits no fixos” i la concessió a aquests empleats públics d’una indemnització equivalent a l’abonada en cas d’acomiadament improcedent constitueixen mesures adequades per a prevenir i, en el seu cas, sancionar els abusos derivats de la utilització de successius contractes o relacions laborals de durada determinada o mesures legals equivalents, a efectes d’aquesta disposició.

4) Les clàusules 2, 3, apartat 1, i 5 de l’Acord Marc han d’interpretar-se en el sentit que, en cas d’utilització abusiva per part d’un empleador públic de successives relacions de servei de durada determinada, el fet que l’empleat públic en qüestió hagi consentit l’establiment o la renovació de les esmentades relacions no priva, des d’aquest punt de vista, de caràcter abusiu el comportament de l’empleador de forma que aquest Acord Marc no sigui aplicable a la situació d’aquest empleat públic.

5) El Dret de la Unió ha d’interpretar-se en el sentit que no obliga a un tribunal estatal que coneix d’un litigi entre un empleat públic i el seu empleador a abstenir-se d’aplicar una normativa estatal que no és conforme amb la clàusula 5, apartat 1, de l’Acord Marc.

[Text original difós pel SAPM, traduït i adaptat per @CGTDiba]

—-

Fil d’@InterinesDiba amb un recull d’anàlisis jurídiques de la sentència del TJUE: Clicant aquí.

Entrades anteriors al blog relatives a la situació del personal interí: Clicant aquí.

Aquesta entrada ha esta publicada en Interines, Jurídica. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s