La Diputació de Barcelona, juntament amb CCOO i UGT, pretenen excloure la CGT de la negociació col·lectiva. No ho permetrem!

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA, JUNTAMENT AMB CCOO I UGT, PRETENEN EXCLOURE LA CGT DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA. NO HO PERMETREM!

Companyes, companys,

La setmana passada, més concretament el dia 4 de març, la DSRH ens va comunicar via correu electrònic que la Diputació ha constituït de forma “vàlida” una Mesa General de Negociació de matèries comunes (és a dir, conjunta de personal funcionari i laboral), convocant-ne a la mateixa només a CCOO i UGT. Fent una lectura restrictiva de l’article 34 i següents de l’EBEP la corporació considera que només aquests dos sindicats tenen legitimitat per a ser presents a la mateixa.

Ja al mes de novembre hi va haver un intent per part de la Diba de constituir aquesta MGNmc amb aquest format restringit pel que fa a participació sindical, un intent que aleshores no va reeixir per manca del quòrum legal exigit, i és per això que només es va constituir la MGN de personal funcionari, en la qual nosaltres tenim presència i vora un 14% de representativitat, essent el mínim per a poder-hi accedir del 10%, segons estableix la Llei Orgànica de Llibertat Sindical (tot això ja ho vam explicar en un comunicat fa uns mesos: http://bit.ly/38ApeNQ). Aquesta Mesa de funcionàries és la única que ha estat operativa fins ara (en concret, des del 8 de novembre), després de les darreres eleccions sindicals, i on es negociaven fins al moment present totes les matèries, donant-hi posteriorment trasllat al delegat de personal laboral.

Per a nosaltres queda bastant clar que tot plegat és una maniobra per a excloure de la negociació col·lectiva la CGT (i de retruc també la I-CSC, per tant, a dos sindicats que ostentem conjuntament una tercera part de la representativitat de tota la plantilla), tot buidant de contingut la MGN de personal funcionari, i traspassant totes les matèries possibles a negociar a una Mesa on només hi seran CCOO i UGT. Estem convençudes que això està instigat a nivell polític i per les respectives federacions de serveis públics dels sindicats esmentats, i també considerem que la nostra posició en relació a qüestions molt sensibles, com ara la de les bases de les convocatòries dels PAMO, hi té molt a veure.

La CGT, des que ens vam guanyar el dret a accedir a la negociació col·lectiva a la Diputació l’any 2011, hem demostrat de forma reiterada que tenim una capacitat important de condicionar les negociacions i pressionar totes les parts implicades en aquestes (encara que la nostra representativitat formal pugui no ser excessivament gran). Ells ho saben, i això resulta molt incòmode tant per a l’equip de govern com pels sindicats majoritaris. És per aquest motiu que ens volen excloure, per a fer i desfer al seu gust, sense ningú que els faci nosa.

Estem estudiant i valorant amb detall la situació. El que sí que us podem avançar és que no ens quedarem pas amb els braços plegats davant d’aquesta flagrant injustícia, que suposa –a parer nostre—una vulneració dels drets fonamentals a la llibertat sindical i a la negociació col·lectiva. Aprofitarem qualsevol escletxa o opció que puguem tenir a nivell legal per a intentar anul·lar-la, i anirem en això a totes, perquè ens hi juguem molt. Les parts implicades en aquesta operació d’exclusió hauran de valorar si aquesta els val la pena a costa de la inseguretat jurídica que han provocat dins del procés negociador a la Diputació.

Sabem que tant l’EBEP com la jurisprudència que s’ha generat sobre el mateix, a dia d’avui, conformen un disseny legal fet expressament per a limitar l’accés a la negociació col·lectiva dins les administracions a sindicats alternatius i combatius com el nostre. Tanmateix, considerem que el cas de la Diputació és absolutament escandalós. Com és possible que ningú pugui pretendre, com passa aquí, que un sindicat que té una representativitat d’un 13,3% sobre un cens total de 4.760 persones, sigui vetat de la negociació col·lectiva al·legant que no té representació a nivell de personal laboral?

A la Diputació hi ha només (segons el cens de les eleccions del 2019) 10 laborals, contra 4.750 funcionaris, aquests suposen tot just un migrat i residual 0,2% de tota la plantilla. A més, només trien un delegat de personal (el del 2019 escollit amb només 6 vots vàlids, 4 per CCOO i 2 per UGT), per la qual cosa és impossible que cap sindicat que no guanyi aquest delegat (és a dir, el 100%) pugui obtenir el 10% mínim de representativitat en laborals que se’ns està exigint a nosaltres per a ser presents en una MGN de matèries comunes. De fet, sota aquest criteri, fins i tot UGT es quedaria fora de la MGNmc, sinó fos que l’EBEP excepciona expressament (no pas per casualitat) aquells sindicats que tenen presència a la MGN de Funció Pública estatal i els permet estar en una MGNmc com la de la Diputació malgrat no tenir aquest mínim del 10% en cadascuna de les classes d’empleades públiques (funcionàries i laborals).

Nosaltres preguntem: poden 10 persones (i en realitat, 6 vots) alterar la representació sindical d’un col·lectiu de 4.750 funcionaris i funcionàries (que conformen el 99,8% de la plantilla de la Diputació), fins al punt d’excloure de la negociació col·lectiva dos sindicats que sumen entre ells 10 delegades d’un total de 30? Això no té ni cap ni peus, ni és defensable des de cap punt de vista. Són, potser, els 380 vots obtinguts per la CGT entre el personal funcionari a les eleccions sindicals del 2019 (d’un total de 3.045 vots vàlids) de qualitat inferior als 4 vots amb els quals CCOO va obtenir el seu delegat de personal laboral? És admissible que aquests 4 vots deixin la nostra representativitat en el 0% quan, en realitat, està per sobre del 13%? QUINA MENA DE DEMOCRÀCIA ÉS AQUESTA?

Però encara direm més, aquesta doble conformació de meses (funcionàries i matèries comunes) trenca completament amb el model de negociació col·lectiva que hi havia hagut fins ara a la Diputació, en el qual hi havia un acord tàcit entre totes les parts, precisament pel pes residual del personal laboral sobre el conjunt de la plantilla, que tot es negociava en una MGN única, conjunta, i que la representativitat es computava sobre el total, sense fer distinció entre una i altra classe d’empleades públiques. Atenent els criteris que s’han aplicat ara, la CGT tampoc no hauria pogut estar present en el mandat anterior a la MGNmc, en el qual va ser decisiva en totes les negociacions, i això malgrat ostentar aleshores un 20% del conjunt de delegades.

Ens resulta especialment escandalós que les dues seccions sindicals dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT) s’hagin plegat ara a aquesta maniobra, després d’haver dit, en les reunions de constitució de MGN que hi va haver a finals d’octubre i principis de novembre que estaven per una mesa conjunta amb presència de tots quatre sindicats, i després d’haver-se negat, almenys un d’ells, a constituir, una MGNmc el dia 8 de novembre en els termes que els plantejava la patronal, és a dir, excloent la CGT i la I-CSC.

CCOO i UGT hauran d’explicar a la plantilla què ha passat des del 8 de novembre fins ara per a que hagin canviat el seu criteri al respecte, tot alterant així les regles de joc un cop començat el partit, i amb el nou cicle de negociació a la Diputació ja en marxa. Així mateix, la DSRH també hauria d’explicar quin interès té en traslladar matèries que s’estaven negociant a la MGN de funcionàries a aquesta nova MGNmc restringida, especialment algunes matèries que es portaven negociant des del mandat anterior, i que es troben ja en fase conclusiva, com la Carrera Professional. Uns i altres hauran d’explicar també, com afectarà tot plegat a la qüestió dels PAMO, tenint en compte el compromís públic de la Diputació de negociar tot allò relatiu a les bases i a l’execució d’aquests a la MGN (a quina? amb quins sindicats? només amb CCOO i UGT?)

Nosaltres en això anirem a totes, fins al final i fins allà on calgui, perquè entenem que estem davant d’una maniobra que vulnera objectivament el dret fonamental a la negociació col·lectiva i, per tant, el dret d’una part important de la nostra plantilla a ser representades en seu negociadora per aquelles que han triat per a fer-ho. Si aquesta maniobra té èxit pot tenir conseqüències nefastes i duradores a la Diputació. No ho podem permetre i, en la mesura de les nostres forces, no ho permetrem.

Salut

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

11 de març del 2020

—-

Comunicat sencer, en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.

Aquesta entrada ha esta publicada en Comunicats, Mesa de Negociació, PAMO. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s