Cartells per a difondre la manifestació del dia 2 d’octubre a Barcelona

Cartell del SAPB, per a descarregar: Clicant aquí.

Cartells unitaris, en PNG: Clicant aquí i aquí.

Cartells unitaris, en PDF: Clicant aquí.

Publicat dins de Cartells, Convocatòries, Icetazo, Interines | Deixa un comentari

Què passarà a la Diputació un cop decaigui el Protocol de la COVID-19

QUÈ PASSARÀ A LA DIPUTACIÓ UN COP DECAIGUI EL PROTOCOL DE LA COVID-19

Companyes, companys,

Com sabeu, el proppassat dia 2 de juny es va acordar a la MGN de matèries comunes la darrera pròrroga del Protocol sobre la COVID que s’ha estat aplicant des del mes de maig del 2020 a la Diputació de Barcelona, i que ja havia estat prorrogat anteriorment en diverses ocasions. Amb aquest acord (que podeu consultar aquí: https://bit.ly/3C7rj1W), el Protocol perdrà vigència a partir del dia 15 de setembre, donant lloc així a partir de l’endemà, dia 16, a un període transitori fins a que la Diputació hagi establert les condicions per a l’aplicació efectiva de l’anomenat “Acord pel qual es regula, de manera inicial, la prestació de serveis en la modalitat de teletreball a la Diputació de Barcelona”, subscrit a la MGNmc el 21 d’abril del 2021 (i que podeu consultar aquí: https://bit.ly/3Eb7msG).

Sobre tot això ja us vam informar en un comunicat nostre que vam difondre el 3 de juny (el teniu aquí: https://bit.ly/3cQSNPf; apartat “NOVA I, PROBABLEMENT DARRERA, PRÒRROGA DEL PROTOCOL SOBRE LA COVID”), i també ho va fer la pròpia Diputació en una comunicació adreçada a tota la plantilla el 27 de juliol sota l’encapçalat “Calendari i properes accions: avancem cap al teletreball”, en els següents termes:

Com hem d’organitzar el treball a partir del moment que deixi d’estar vigent el Protocol actual i s’iniciï el període transitori fins que s’implementi plenament el teletreball?

D’entrada convé assenyalar que la data concreta d’inici del període transitori a què es refereix el paràgraf anterior, depèn de l’evolució de la pandèmia i de les instruccions de les autoritats sanitàries. A hores d’ara, i d’acord amb el que preveu l’Acord (…) de 2 de juny de 2021 (…) la data d’inici del període transitori s’ha establert el 16 de setembre. L’evolució de la crisi sanitària determinarà si es pot o no mantenir aquesta data.

La Comissió Tècnica es reunirà el 7 de setembre de 2021 per valorar l’adequació de les mesures a la situació de la crisi sanitària vigent, en cas que fos necessari adaptar-les a fi de garantir la seguretat i salut dels empleats i empleades de la Diputació de Barcelona.

En aquesta data, el personal que ocupi llocs de treball presencials, és a dir, aquells l’activitat dels quals no pot desenvolupar-se mitjançant sistemes de treball en remot, s’haurà de reincorporar amb les condicions que estableixi la seva tipologia de jornada, pel que fa a la durada i el torn assignat; sempre que ho permeti l’evolució de la crisi sanitària.

Els llocs de treball que es poden dur a terme a distància, es mantindran en la modalitat no presencial, tot i que es podrà combinar, puntualment, amb jornades presencials per necessitats del servei o bé, voluntàriament, quan l’empleat o l’empleada sol·liciti al comandament assistir presencialment al centre de treball.

En tots els casos, els responsables de cadascun dels serveis han de garantir el manteniment de la distància mínima interpersonal (1,5 metres) en els centres de treball i s’han de mantenir les mesures de prevenció i seguretat corresponents.”

La setmana passada, els dies 7 i 10 de setembre, es van celebrar dues reunions de la Comissió Tècnica del Protocol, en la qual hi participa la CGT, juntament amb la resta de sindicats amb representació a la Diba. En aquesta es van acabar de posar en comú i definir criteris per a la correcta implementació d’aquest acord del 2 de juny, i per a aquest període transitori que comprendrà el lapse de temps que hagi de transcórrer entre la pèrdua de vigència del Protocol i l’inici de l’aplicació efectiva de l’acord sobre teletreball. Alguns aspectes que volem destacar sobre el mateix i que considerem importants:

  • Tothom hauria de tenir clar (començant pels comandaments) que en cap cas no s’ha de produir ni es produirà un retorn massiu al treball presencial el dia 16 de setembre. Més concretament, els empleats i empleades que es troben actualment fent treball en remot (la majoria de la plantilla de la Diputació), continuaran en aquesta situació, en els termes que s’establien al Protocol, fins que la Diba no hagi enllestit tots els treballs de caràcter logístic i organitzatiu que facin possible l’aplicació efectiva de l’acord sobre el teletreball. Si bé hores d’ara no tenim un cronograma precís al respecte, tenim constància que s’hi està treballant, i us hi anirem informant en la mesura que ens sigui possible, com també –entenem—ho farà, o ho hauria de fer, la pròpia Diputació. Recordeu, en tot cas, que aquest acord contempla que el teletreball serà voluntari, i que serem els empleats i empleades les que haurem de dir si ens acollim a aquesta opció, i també quants dies a la setmana voldrem fer teletreball, el qual haurem de combinar setmanalment amb jornades de treball presencial. De moment, i durant el període transitori que s’encetarà el dia 16, tots aquells i aquelles que ens trobem realitzant treball en remot continuarem amb aquesta modalitat de treball, si bé s’ha obert l’opció que de forma puntual (és a dir, en cap cas de forma continuada, ni tots els dies de la setmana), puguem acudir presencialment al centre de treball, si les necessitats del servei ho requereixen, o si personalment ho sol·licitem.
  • Pel que fa als companys i companyes que realitzaran treball presencial durant el període transitori, i que són bàsicament els que ja en realitzaven durant el període de vigència del Protocol, és important que sapigueu que entre els criteris acordats a la Comissió Tècnica hi ha la continuïtat de dues mesures organitzatives prèviament contemplades al Protocol, en concret: L’establiment d’horaris esglaonats d’entrada i de sortida i l’establiment de torns de de treball per part dels serveis, per tal de continuar garantint el compliment de les mesures preventives per a fer front a la COVID-19. Així mateix, els serveis tindran l’obligació d’adequar la presència física (presencial) als llocs de treball a la càrrega de feina realment existent, quan la seva activitat depengui de l’ocupació efectiva dels edificis. És a dir, en cap cas poden exigir la realització de treball presencial si la feina efectiva no ho justifica.
  • Més enllà d’això, i com hem dit anteriorment, es continuarà donant continuïtat a mesures anteriorment recollides al Protocol, relatives a mesures per a prevenir contagis (ús de mascareta, distància, disponibilitat als recintes de gel hidroalcohòlic, ventilació, neteja dels espais i estris de treball, senyalització, etc).

Des de la CGT valorem positivament, en línies generals, tant l’Acord del dia 2, com el document de criteris consensuat a la Comissió Tècnica, si bé hauríem desitjat, i així ho vam manifestar a les reunions, que es donés continuïtat també a la mesura de compactació de jornada contemplada originalment al Protocol, i també que s’hagués especificat l’obligació dels orgànics durant el període transitori d’haver de comunicar per escrit via correu electrònic amb caràcter previ i amb 48h d’antelació als empleats i empleades que continuïn fent treball en remot qualsevol necessitat de servei que justifiqués que haguessin d’acudir de forma puntual a fer treball presencial.

En qualsevol cas, restarem pendents i vigilants de la correcta aplicació de tot plegat, i de qualsevol possible conat de discrecionalitat més enllà dels criteris acordats que es pugui donar en qualsevol orgànic per part de qualsevol comandament. Tot plegat en vistes prioritàriament a preservar la seguretat i la salut dels nostres empleats i empleades i la prevenció de contagis, atès que l’escenari de pandèmia (com ha evidenciat de forma clara la cinquena onada que hem viscut aquest estiu) encara no ha finalitzat, i continua havent-hi moltes incerteses sobre l’escenari futur de la mateixa, malgrat l’avenç en la vacunació de la població. Dir-vos, per a acabar, que s’ha establert la continuïtat mentre duri la crisi sanitària tant de la Comissió Tècnica preexistent, com de la Comissió de Seguiment, en les quals tindrem participació la CGT, com a espais, respectivament, per a valorar l’evolució de la situació i per a supervisar l’aplicació a la Diputació de les mesures acordades.

Us seguirem informant. Salut!

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

13 de setembre del 2021

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.

Publicat dins de Comunicats, Covid-19, Salut laboral, Teletreball | Deixa un comentari

Sobre l'”Icetazo” i el conflicte al voltant de l’abús de temporalitat a les administracions públiques

SOBRE L’”ICETAZO” I EL CONFLICTE AL VOLTANT DE L’ABÚS DE TEMPORALITAT A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

A finals del mes de maig del 2019, i a petició de la Coordinació de la revista Catalunya, des de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona vam redactar una nota tot explicant el conflicte que havíem tingut aleshores a la nostra administració arran de la publicació de les bases de les ofertes públiques d’ocupació corresponents als anys 2016 i 2017, el qual va tenir com a resultat la paralització de l’execució de les mateixes. Més de dos anys després, aquest conflicte, el qual no té a veure –en realitat– amb una situació específica a la Diputació, sinó que s’emmarca dins del conflicte general que afecta al conjunt de les administracions públiques a l’Estat espanyol al voltant de la solució que s’ha de donar a la problemàtica del personal interí en abús de temporalitat, continua sense resoldre’s. Podem dir, però, que molt probablement aquest ha entrat ara ja en una fase decisiva, que es verificarà durant els propers mesos, d’aquí a l’octubre (aquestes línies s’escriuen a principis d’agost), i que haurem de veure si resulta o no definitiva.

El conflicte té a veure amb l’ús i abús durant les darreres dècades de la figura de l’interinatge dins del sector públic, tant entre el personal laboral, com funcionari, com estatutari, per a cobrir vacants de caràcter permanent i estructural. Una pràctica de contractació fraudulenta, però massiva i generalitzada en tots els sectors de l’administració (amb excepció de l’Administració General de l’Estat, i tret d’alguns organismes de la mateixa), que ha estat sortejant durant molt de temps la seva pròpia legalitat (l’obligació establerta al Text refós de l’Estatut Bàsic de Empleat Públic de proveir reglamentàriament les places als 3 anys de la seva aprovació en oferta pública), i que es va veure enormement agreujada per la congelació de les ofertes públiques i la imposició del mecanisme draconià de les taxes de reposició en època el Ministre Montoro. La conseqüència de tot plegat es pot comprovar amb estadístiques a la mà. L’administració pública a l’Estat espanyol és el sector econòmic amb major afectació de l’ocupació temporal, àdhuc amb una proporció superior a la del sector privat. Aquesta afecta especialment alguns nivells de l’administració, com la local i l’autonòmica, i es concentra de forma desmesurada en alguns dels subsectors clau dins la prestació de serveis públics, com la sanitat i l’ensenyament, però no només en aquests.

Aquest conflicte ha generat una important dinàmica de litigiositat (amb un paper destacat, i no sempre positiu, d’alguns grans despatxos d’advocats), gran part de la qual ha acabat involucrant al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), mitjançant diverses “qüestions prejudicials” trameses al llarg del temps a aquesta instància judicial per part dels tribunals espanyols. Això ha estat així davant l’evidència de la no transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva 1999/70/CE sobre el treball de durada determinada o, més ben dit, de la transposició només parcial de la mateixa a les activitats del sector privat. Aquest fet deixava oberta la via per a reclamar, en base a la Clàusula 5 de l’esmentada Directiva, i davant la inexistència en l’ordenament jurídic espanyol d’una sanció efectiva i dissuasòria a l’abús de temporalitat comès per les administracions, que es declarés el caràcter fix de la relació laboral com a sanció adequada a aquest abús, tal com es fa en la jurisdicció social al sector privat.

Si bé la jurisprudència que ha anat generant el TJUE des d’aleshores en relació a aquesta qüestió no es decanta de forma clara i automàtica per aquesta conversió a la fixesa de les relacions laborals en abús de temporalitat, sí que resulta evident que les diverses Sentències i Autos que ha anat dictant els 2 darrers anys apunten cada cop més en aquesta direcció, en constatar l’existència de l’abús i l’absència de cap mecanisme real i efectiu que es pugui considerar com a sanció dissuasòria a la comissió del mateix. En qualsevol cas, i si bé hores d’ara el TJUE no ha acabat d’indicar de forma clara quina és la solució adequada a la problemàtica, sí que ha palesat en la seva jurisprudència quina no és la solució, en establir que la inclusió de places ocupades per personal abusat en convocatòries d’oferta pública de torn lliure i de resolució incerta no pot considerar-se en cap cas com una sanció adequada a l’abús. Entre la jurisprudència europea recent que afecta a aquest assumpte cal destacar la Sentència C103/18 i 429/18 del 19 de març del 2020, a més de l’Auto del 30 de setembre del 2020 contra la Cambra Municipal de Gondomar (Portugal), assumpte C-135/20, la Sentència d’11 de febrer del 2021, contra Topikis Aftodioikisis (OTA) “Dimos Agiou Nikolaou”, assumpte C-760/18, l’Auto de l’assumpte C-103/19, de 2 de juny, i la Sentència C-726/19, de 3 de juny del 2021.

A partir d’aquí s’han produït nombroses sentències de fixesa a la jurisdicció social en el cas de personal interí laboral de les administracions i també de societats empresarials públiques sotmeses al TREBEP. Algunes de les darreres s’han donat a nivell de Tribunals Superiors de Justícia, en concret, a Galícia i a Madrid. La Sentència C-726/19 del TJUE, del 3 de juny, va obligar la Sala Social del Tribunal Suprem, fet poc habitual, a revisar la doctrina que fins aquell moment venia aplicant i, si bé es tornava a decantar per una figura que semblava que l’evolució de la controvèrsia ja havia descartat (la de l’”indefinit no fix”, que en realitat és una figura també temporal), circumscrivia de forma clara per primera vegada l’abús a les relacions laborals superiors a 3 anys. La jurisdicció contenciosa-administrativa, en canvi, s’està mostrant més refractària, hores d’ara, a sotmetre’s a la jurisprudència comunitària decantant-se per la fixesa. Tanmateix, s’han dictat diverses sentències de fixesa en primera instància en jutjats contenciosos administratius, la primera de les quals el 8 de juny del 2020 en un cas portat per la Secció Sindical de la CGT a l’Ajuntament d’Alacant (si bé hores d’ara desestimada pel TSJCV, i pendent de veure com s’acaba resolent en instància superior).

El conflicte, però, no es redueix només al seu tortuós recorregut jurídic, el qual encara no ha finalitzat, i que es troba condicionat en gran mesura pel conservadorisme d’una judicatura que es resisteix a deixar d’assimilar l’abús de temporalitat amb qualsevol altra situació d’accés “normal” a la funció pública, a la qual li són d’aplicació els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat (obviant, així, que el personal abusat ja va accedir en el seu dia, i ho va fer mitjançant processos selectius als quals forçosament li eren d’aplicació d’aquests principis). Es troba condicionat també, per una àmplia resistència a admetre el principi de primacia del dret de la UE, contemplat en el propi ordenament jurídic espanyol. Això ens du a un xoc de legitimitats jurisdiccionals bastant ridícul, i a la llarga insostenible, alhora que el TJUE va estrenyent cada cop més el cercle, prejudicial rere prejudicial, amb els seus Autos i Sentències.

Però, com dèiem, el conflicte no es limita al seu vessant judicial, i ha generat una dinàmica de mobilitzacions inèdita, molt voluntarista i impregnada en molts casos per una forta actitud antisindical, en la qual ha pres protagonisme una xarxa multiforme i diversa de plataformes i col·lectius d’interins i interines. Al si de la mateixa el propi personal afectat ha pres la iniciativa en la denúncia del frau comès i en la defensa dels seus llocs de treball, en una experiència d’autoorganització gens habitual al sector de l’administració pública. Si bé la dinàmica generada al si d’aquesta xarxa és complexa i en alguns casos ha derivat en discursos i pràctiques amb les quals algunes de nosaltres ens hem sentit poc identificades, resulta evident també que aquest “moviment interí” està palesant i, d’alguna manera, encarnant, el més gran conflicte que s’ha donat en el sector públic des de l’època de les retallades salvatges de l’anterior crisi econòmica. No hi ha dubte tampoc que és el principal element que està posant en qüestió, ara mateix, la posició hegemònica dels sindicats del poder (CCOO, UGT, i CSIF) dins l’administració. Cal reconèixer, a més, que gran part de les seves mancances tenen a veure amb el fet que el sindicalisme combatiu no hem sabut donar una resposta adequada a la problemàtica, inquietuds i reivindicacions del col·lectiu, un fet sobre el qual convindria fer una profunda autocrítica, i de forma urgent. Si dins del moviment hi ha hagut marge per a que intentessin treure’n rèdit tota mena d’oportunistes de tots els colors, això ha estat així, en gran mesura, per culpa nostra.

La problemàtica de l’abús de temporalitat afecta centenars de milers de persones a totes les administracions de l’Estat. L’estimació que es fa des de les plataformes i col·lectius d’interines és d’unes 800.000 persones, i la que fa el Govern espanyol (òbviament, interessat en rebaixar al màxim la magnitud del problema) és d’unes 300.000. Recentment el Govern de l’Estat ha pres la iniciativa per a “resoldre” a la seva manera el conflicte per via legislativa, com a part dels compromisos adquirits amb la Comissió Europea en el marc del “Pla de Recuperació i Resiliència”, aprovat per a poder-se beneficiar dels anomenats fons “NextGenerationEU”. Aquesta comesa li ha correspost a l’efímer Ministre de Política Territorial i Funció Pública, durant 3 escassos mesos, l’inefable Miquel Iceta. L’operació preveia l’aprovació d’un “Acuerdazo” i un “Decretazo” exprés en ple període estival, que pogués ser convalidat en seu parlamentària al mes de juliol, per a minimitzar l’oposició social al carrer per part del col·lectiu afectat, i que permetés dir-li a la CE que s’havia legislat per a reduir la desmesurada temporalitat al sector públic espanyol. I així, el dia 5 de juliol el Ministeri subscrivia amb CCOO-UGT-CSIF a la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques l’anomenat “Acord sobre el Pla de xoc per a reduir la temporalitat a les administracions públiques”, el contingut del qual va ser aprovat en forma de Reial Decret-llei al Consell de Ministres el dia 6, i publicat l’endemà, 7 de juliol, al BOE. La nostra valoració sobre el mateix la vam expressar en un comunicat d’urgència difós el mateix dia 7, en el qual dèiem:

“L’Acord subscrit amb el Ministeri pels sindicats majoritaris (…), i el RDL subsegüent suposa, a parer nostre:

  • Una reedició d’anteriors “Acuerdazos” signats en època d’en Montoro, que aboca als interins en frau de llei a fer processos de concurs-oposició de torn lliure i resolució incerta si volen estabilitzar la seva relació laboral.
  • Una restricció màxima de les indemnitzacions (…) per cessament, de les quals es deixa fora als interins en abús que no entrin en el nou “procés d’estabilització”, tot establint, a més, una quantia mínima per a les mateixes (20 dies per any treballat), que en cap cas es pot concebre com una sanció proporcionada a l’abús.
  • La modificació de l’article 10 [i de l’article 11] del TREBEP inclosa en el RDL es traduirà forçosament en major precarietat i rotació laboral en el sector en el futur, i constitueix una porta oberta a la privatització de serveis.
  • No dona compliment en cap cas a la jurisprudència europea en relació a l’abús de temporalitat i a la seva sanció i és, més aviat, una burla de la mateixa.”

L’”Icetazo” va ser convalidat finalment, pels pèls, en votació parlamentària el dia 21 de juliol, en una sessió plenària esperpèntica. Per un sol vot, després de repetir la votació, que inicialment va donar com a resultat un empat, i amb el Govern del PSOE havent de pactar amb el seu soci de coalició, UP, i el seu principal aliat parlamentari, ERC, la tramitació posterior com a projecte de llei per a presentació d’esmenes. Aquesta tramitació es realitzarà per procediment d’urgència i és voluntat del Govern que estigui enllestida al mes octubre, la qual cosa ens marca de forma immediata el “tempo” per al conflicte. El que resulta evident és que ara mateix tenim un RDL aprovat i publicat al BOE que no compleix en absolut amb la jurisprudència europea, no satisfà les reivindicacions del col·lectiu, i que haurà de ser modificat molt substancialment en el tràmit d’esmenes si és que el resultat final ha d’aproximar-se mínimament a una solució justa i digna a la problemàtica que ens ocupa. Si no és així, la litigiositat continuarà, i el conflicte també. Hores d’ara, les possibles modificacions que s’han fet públiques (i que s’han difós àmpliament als mitjans, en una operació de propaganda a gran escala) són clarament insuficients i cal considerar-les com a poc més que un maquillatge per a justificar-ne la convalidació.

Aquestes modificacions, pel que sabem, pretenen aprofitar la previsió continguda en l’art. 61.6 del TREBEP (accés via concurs de mèrits). Aquesta és una via possible, però que es troba lluny de l’aplicació directa de la jurisprudència europea que es contempla amb la “Proposició de llei d’estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic català” presentada per la CUP i ERC al Parlament de Catalunya, i que es troba actualment en tràmit. Una opció, la d’aquesta proposició de llei catalana, que seria clarament preferible, i que marca el camí del que per a nosaltres hauria de ser la solució. En tot cas, la de l’art. 61.6 del TREBEP és una via possible, però no suposarà pas una solució al problema sinó preveu que hi puguin entrar totes les casuístiques d’interines i temporals en abús, en els termes definits pel TJUE. D’altra banda, resulta evident que cal augmentar les indemnitzacions previstes per cessament, tant pels interins actualment en abús, com pels de nou ingrés. No es pot admetre que gent que ha patit un frau de llei es pugui acabar anant al carrer amb 20 dies per any treballat (i prenent com a referència només l’últim nomenament, obviant tots els anteriors a la darrera vacant ocupada). Les indemnitzacions contemplades haurien de ser, com a mínim, les equivalents a un acomiadament improcedent a la jurisdicció social, i han de contemplar tot l’historial de nomenaments successius de la persona abusada. També caldria introduir pròpiament una sanció econòmica a l’abús, més enllà de la indemnització al cessament, un aspecte totalment obviat en el RDL aprovat, malgrat totes les Sentències i Autos del TJUE que evidencien la necessitat (i l’obligatorietat) d’introduir en l’ordenament jurídic espanyol una sanció adequada i dissuasòria a l’abús. 

Per últim, i per no allargar més aquest escrit, el text definitiu de la llei que s’aprovi a l’octubre, si vol resoldre el conflicte, haurà de modificar substancialment la regulació continguda en el RDL relativa a la modificació dels articles 10 i 11 del TREBEP en allò que afecta als interins i interines de nou ingrés, i a la sanció a l’abús en el futur. La regulació aprovada és una autèntica barbaritat, que no fa altra cosa que castigar als treballadors i treballadores que pateixin l’abús, tot trencant la seva vinculació laboral, amb una indemnització ridícula i insuficient, i no farà res més que augmentar exponencialment la precarietat i la rotació laboral en tot el sector de l’administració pública. Suposarà també, i això no ens cansarem de dir-ho, una evident porta oberta a la privatització dels serveis públics, fet pel qual ens hi hem d’oposar frontalment.

Josep Garcia Vázquez

Afiliat al Sindicat d’Administració Pública de Barcelona i membre de l’SP de la Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

—-

Article publicat al web de la Revista Catalunya, òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya:

http://www.revistacatalunya.cat/?p=3408

Publicat dins de Articles, Icetazo, Interines, PAMO | Deixa un comentari

Comunicat: Recordatori millores socials

COMUNICAT: RECORDATORI MILLORES SOCIALS

Companyes, companys,

Com cada any us recordem que el 30 de setembre és el darrer dia per a presentar la sol·licitud de la millora social ordinària per despeses vinculades a prestacions socials de tipus sanitari, cultural, esportiu i de conciliació.

Amb la sol·licitud, tant telemàtica com en paper, s’ha d’adjuntar el comprovant (rebut, factura, tiquet, etc…) de la compra o servei realitzat efectuades en el període de meritament entre l’1 d’octubre de l’any immediatament anterior a l’any d’abonament i el 30 de setembre de l’anualitat d’abonament.

La prestació s’ingressarà a la nòmina del mes de novembre.

Us copiem l’enllaç d’Intradiba on trobareu el llistat dels àmbits inclosos en les millores socials: https://bit.ly/3thifV1

Salut

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

6 de setembre del 2021

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.

Publicat dins de Millores socials | Deixa un comentari

Esperpèntica convalidació ahir de l'”Icetazo” al Congrés, amb pròrroga i penals… Però la lluita interina continua

ESPERPÈNTICA CONVALIDACIÓ AHIR DE L'”ICETAZO” AL CONGRÉS, AMB PRÒRROGA I PENALS… PERÒ LA LLUITA INTERINA CONTINUA

Companyes, companys,

Finalment, ahir, dimecres 21 de juliol, es va produir la votació en sessió plenària al Congrés espanyol de l’infame “Reial Decret-llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública”, més conegut com a “Icetazo” (vegi’s al respecte el nostre comunicat del dia 7 sobre l’aprovació inicial del mateix al Consell de Ministres: https://bit.ly/3rrwFRg; i també el nostre posicionament contra la seva convalidació, fet públic el dia 13: https://bit.ly/36QvbH1)

Tal com era d’esperar, en una norma concebuda i confegida com a “Decretazo” amb nocturnitat i alevosia estival per a intentar minimitzar l’oposició social contra la seva aprovació, però que ha comptat des del principi amb el rebuig frontal de tots els col·lectius i plataformes d’interines en abús de temporalitat d’arreu de l’Estat i d’aquella part del sindicalisme combatiu que els hi donem suport, la coalició governamental no ho va tenir gens fàcil per a aconseguir que el RDL fos convalidat.

De fet, tot l’espectacle posterior a l'”Acuerdazo” exprés del 5 juliol, aprovació del RDL en Consell de Ministres el dia 6, i publicació al BOE l’endemà, fins a arribar al tràmit parlamentari d’ahir, ha estat deplorable, incloent-hi el fet que el Ministre responsable de l’invent fos cessat de la cartera de Funció Pública (i enviat a fer haikus al Ministeri de Cultura i Esports) exactament 4 dies després de la publicació en diari oficial de la norma. Una norma que tothom sap que no dona compliment a la Directiva 1999/70/CE ni a la jurisprudència europea pel que fa a la sanció de l’abús de temporalitat, i que va néixer amb un alt grau de dissens, malgrat l’aval a la Mesa General de Negociació de les Administracions Públiques dels sindicats del poder (CCOO, UGT, i CSIF), aquests que tenen sempre el bolígraf a punt per a signar el que sigui en detriment dels drets de les treballadores i els treballadors.

El clímax de l’espectacle es va produir entre abans-d’ahir i ahir, amb un partit governant al qual no li sortien els números, pressionant histèricament a tort i dret a darrera hora tots els grups polítics susceptibles de donar-li suport per a no perdre la votació i, per tant, no veure derogat el seu “Decretazo”, tot patint així una derrota parlamentària. En aquest lapse de temps hem vist a grups que s’havien compromès a votar en contra de la convalidació, i que ho havien manifestat públicament, canviar el sentit del seu vot –a canvi de no sabem ben bé què– en menys de 24 hores. Per a acabar tot plegat, finalment, amb una votació salvada in extremis per la coalició governamental per un sol vot (170 a 169), després de fer-la repetir (la primera votació va ser de 170 a 170) i d’haver pressionat per a que s’inhibís a una diputada d’un dels grups del bipartit governamental, la qual havia trencat la disciplina de vot del mateix per a votar en contra de la convalidació.

Aquest resultat, a la pràctica, suposa que hores d’ara el text del RDL publicat al BOE el 7 de juliol està convalidat i és plenament vigent, si bé tant el PSOE, com els dos principals grups que l’han assistit en aquesta aprovació (el seu soci governamental Unidas Podemos, i el partit governant a Catalunya, ERC), així com totes les plataformes mediàtiques sota la seva influència (començant per les televisions públiques estatal i catalana), s’han afanyat a difondre massivament des del minut zero –fins i tot des d’abans que finalitzés ahir el debat parlamentari i s’hagués produït la votació– que havien arribat a un “acord” per a tramitar el Decret com a projecte de llei per a que es poguessin introduir esmenes en el mateix.

La campanya de propaganda mediàtica continua avui, com haureu comprovat tots i totes les que hagueu vist el tractament dels noticiaris, diaris i digitals sobre aquest tema. Tots ells donen per fet aquest presumpte acord entre el govern PSOE-UP i els seus socis, principalment ERC, en virtut del qual el text del Decret serà modificat en la tramitació com a projecte de llei, per a que les proves no siguin eliminatòries, per a que les interines que porten més de 10 anys (en realitat, la lletra petita: que portin 10 anys en la mateixa plaça sense que mai s’hagi convocat oposició i sense que mai s’hagi inclòs aquesta en oferta pública) puguin fer processos, via art. 61.6 TREBEP, que no incloguin fase d’oposició, sinó només concurs de mèrits, etc. Atès que aquest presumpte “acord” no consta escrit enlloc, i tot el que s’està difonent té com a font, únicament i exclusiva, els partits interessats en justificar la seva posició favorable ahir a la convalidació de l'”Icetazo”, no podem sinó considerar que tot plegat, hores d’ara, no és més que fum i propaganda. Fum i propaganda orientada, com sempre, a enganyar l’opinió pública i a desmoralitzar i desmobilitzar el col·lectiu d’interines en abús de temporalitat.

Cap d’aquestes presumptes “millores” o “concessions” (de les quals, en realitat, desconeixem els detalls de la seva concreció i, per tant, fins a quin punt suposen realment canvis substancials o no són –com tot sembla indicar– més que un simple maquillatge) NO ESTAN INCLOSES EN CAP CAS EN EL TEXT APROVAT AHIR. Ara mateix no sabem tampoc si aquestes, o altres, seran acceptades i incloses en el text del projecte de llei en el tràmit d’esmenes, un tràmit, per cert, que els grups han decidit que sigui per procediment d’urgència, per a concloure i sotmetre al Ple el projecte de llei a l’octubre, en un nou intent de minimitzar el marge de temps per a la mobilització i l’oposició social al carrer. Per tant, insistim, TOT EL QUE S’ESTÀ VENENT HORES D’ARA ÉS FUM. En qualsevol cas, i si bé –com hem dit– no hi ha res escrit, cap esmena presentada, i l’únic que s’ha pogut conèixer sobre aquestes possibles modificacions és el que està difonent la propaganda mediàtica governamental, queda clar que aquestes, en cas d’acabar materialitzant-se realment dins del contingut del text de la llei, són insuficients per a resoldre la problemàtica del col·lectiu de personal en abús, i que, igual que el Decret original ja aprovat, no van en absolut en la línia de donar compliment a la Directiva 1999/70/CE i a la jurisprudència del TJUE. És això, i res més, el que el govern, els grups, i les administracions públiques de l’Estat espanyol han de complir. La resta són ocurrències, romanços i invents per a enganyar a qui es vulgui deixar enganyar.

Per tot plegat, ens reiterem en el posicionament que ja vam fer públic els dies 7 i 13 de juliol i volem deixar clar a tothom que considerem que la lluita no s’ha acabat aquí. Pel que fa a nosaltres, i en la mesura de les nostres forces, continuarem treballant i pressionant fins que hi hagi una solució realment justa i digna PER A TOT EL PERSONAL INTERÍ EN ABÚS. Animem a tots els companys i companyes a fer-ho amb nosaltres.

Com hem dit sempre, NO VOLEM PRIVILEGIS, VOLEM JUSTÍCIA! ENDAVANT AMB LA LLUITA INTERINA!

Salut!

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

22 de juliol del 2021

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.

Publicat dins de Comunicats, Icetazo, Interines | Deixa un comentari