Contra la criminalització de la solidaritat i pel dret a migrar

CONCENTRACIÓ
Dilluns 17 de desembre, 18.30h
Seu de la Unió Europea a Barcelona (Pg. de Gràcia 90)
La solidaritat no pot ser delicte!

Anuncis
Publicat dins de Lola llibertat | Deixa un comentari

Novetats de la negociació col·lectiva i posicionament de la CGT respecte la revisió del sistema de millores socials i els premis per anys de serveis

NOVETATS DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA I POSICIONAMENT DE LA CGT RESPECTE LA REVISIÓ DEL SISTEMA DE MILLORES SOCIALS I ELS PREMIS PER ANYS DE SERVEIS

Companys, companyes,

Us adrecem aquest comunicat per a traslladar-vos algunes novetats de les darreres reunions de la Mesa General de Negociació (MGN), així com per a comunicar al conjunt de la plantilla el posicionament pres per la Secció Sindical de la CGT en relació a la proposta d’acord sobre la revisió del sistema de millores socials, sorgit de les dues sessions de debat realitzades aquest mes passat en el marc de la nostra Assemblea d’afiliades i simpatitzants, iniciada el 21 de novembre i conclosa posteriorment el dia 28.

En primer lloc, fer-vos saber que les dues propostes d’acord de les quals us vam informar en el nostre darrer comunicat (https://bit.ly/2RDrivX), és a dir, les referents a la refosa de la normativa del complement de productivitat (que inclou la paga de Sant Jordi) i a la nova regulació de les incapacitats temporals i indisposicions de jornada completa, compten amb la conformitat de la majoria de la representació sindical a la MGN (en concret, CGT i CCOO), tal com es va manifestar a la reunió del proppassat dia 29, per la qual cosa s’espera que siguin traslladades en forma de dictamen per a ser aprovades al Ple d’aquest mes de la Diputació, i que passin a ser efectives a partir de l’1 de gener del 2019. Pel que fa al factor anual de productivitat, us comuniquem que –finalment—i després d’ajustar els càlculs del 0,3% de la massa salarial, l’import màxim quedarà establert exactament en 1.505,65 EUR i, a més, el text de l’acord incorpora en el seu redactat definitiu una clàusula en virtut de la qual “el increments salarials destinats a fons addicionals que estableixin les futures Lleis de Pressupostos Generals de l’Estat es destinaran a incrementar el factor anual de productivitat, de la mateixa manera que s’ha establert per l’any 2018”. Per tant, no serà necessari una ulterior negociació d’aquest aspecte, ja que els increments s’aplicaran automàticament a incrementar l’import màxim del factor.

En segon lloc, us informem que a les darreres reunions ha quedat configurat el que serà el PAMO 2018. Tot i que aquesta matèria no és subjecte pròpiament de negociació en Mesa, atès que no s’aprova al Ple de la Diputació, sinó via decret de Presidència, la proposta inicial de RRHH ha estat parcialment modificada arran d’algunes de les aportacions realitzades per la representació sindical. Us informarem del detall de les places quan disposem de la documentació definitiva, però de moment us podem avançar que el PAMO 2018 inclourà, segons la darrera versió d’identificació de places que se’ns ha facilitat, 18 places en processos selectius reservats a la promoció interna de funcionaris de la Diba, 76 places en processos reservats a la promoció interna per reclassificació de lloc de treball (incloent-hi 12 que corresponen a places desertes en resolució del PAMO 2014-2015), 167 places corresponents a la taxa addicional per a l’estabilització de l’ocupació temporal (places de naturalesa d’estructura dotades pressupostàriament i ocupades de forma temporal i ininterrompudament almenys en els 3 anys anteriors al 31 de desembre del 2017), i 101 places pròpiament d’oferta pública (torn lliure). Mirarem d’ampliar-vos la informació al respecte quan ens sigui possible.

Hi ha algunes altres novetats derivades de les darreres reunions (com ara la que té a veure amb el calendari laboral 2019), les quals, en tot cas, mirarem d’explicar-vos aviat en alguna altra nota, per a no fer excessivament llarg el present comunicat.

Passem a exposar-vos a continuació la decisió presa per la CGT en relació a la revisió del sistema de millores socials, la qual va ser traslladada a totes les parts per les nostres representants a la MGN a la reunió de la mateixa del dia 29. Com sabeu, aquesta proposta d’acord té a veure amb els premis per anys de serveis. Aquesta és una matèria que s’ha estat negociant des de fa més d’un any (llarg), arran del famós informe de la Sindicatura de Comptes. Per a situar el context també és bo recordar que actualment els premis per anys de serveis (regulats a l’article 30 de l’Acord Marc i 43 del Conveni Col·lectiu) no estan essent pagats per la Diputació, que està denegant sistemàticament les sol·licituds que es fan, escudant-se en un informe de reparament fet per la Intervenció General, que sosté que aquests no s’ajusten a normativa (tot i que l’impagament dels premis és previ a aquest informe i formalment els articles esmentats són encara vigents, atès que a dia d’avui no s’han suspès o derogat, ni a la MGN ni al Ple de la Diba). Així mateix, cal tenir present que CGT tenim interposat actualment un procediment al jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona sobre aquesta qüestió. Pel que sabem, els altres sindicats amb representació a la MGN també han presentat recursos contenciosos administratius i també ho han fet alguns i algunes treballadores afectades a títol individual. Per la informació que tenim hores d’ara sembla que és possible que durant el primer trimestre de l’any 2019 hi hagi els primers judicis sobre aquest tema.

El principal aspecte positiu de la proposta d’acord fruit del procés de negociació del darrer any i mig és que, en cas d’aprovar-se, la partida de diners inicialment destinada als premis per anys de serveis, que –com hem dit– la Diputació no està pagant (en realitat, 1,179 MEUR per al 2018, que incorpora sobre la partida original dels premis un augment d’un +1,625%, i que serà actualitzable anualment com a mínim en el percentatge que disposi la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat), es continuaria destinant a la plantilla mentre no s’estiguin abonant aquests premis, o en cas que –eventualment– aquests es deixessin de pagar per sempre. Els diners anirien al sistema de millores socials (ja que l’acord és una revisió d’aquest sistema de millores), i es pagarien anualment com un ajut per edat, amb uns imports variables en funció de l’edat de la persona, amb tres trams: 50-54 anys, 55-59 anys, 60-fins a jubilació forçosa. La proposta de fer-ho a partir del criteri edat va sorgir pel fet que aquest és relativament concomitant a l’antiguitat de la persona a la Diputació (tot i que, evidentment, no té perquè haver-hi sempre una correspondència exacta, perquè depèn del moment d’ingrés de la persona). Els imports per cada tram serien, inicialment (ja que posteriorment s’anirien actualitzant), de 510, 1.050, i 1.550 EUR anuals, que s’afegirien al que a cada persona ja li correspon cobrar cada any del sistema de millores socials. Aquest ajut seria incompatible amb el fet d’haver cobrat ja anteriorment un premi per anys de serveis corresponent a 25 anys (el primer tram), 30 anys (el segon), i 35 anys (el tercer). Aquesta incompatibilitat s’estableix per a que no es pugui donar la situació, injusta, que hi hagi persones que cobrin l’ajut havent cobrat ja el premi, tot fent disminuir l’import a cobrar de l’ajut per a totes aquelles persones que no han cobrat el premi. En qualsevol cas, cal fer notar que la incompatibilitat no és “absoluta”, sinó que afecta només a un tram concret de l’ajut.

Des de la CGT considerem que la proposta d’acord no és dolenta, almenys des d’un punt de vista de justícia distributiva. Incorporar 1,179 MEUR més (actualitzables) cada any al sistema de millores socials de la Diputació, a repartir entre la part de la plantilla major de 50 anys, beneficia –a parer nostre– a un nombre major de persones que no pas els actuals premis per anys de serveis. Si bé en un any concret l’import de l’ajut per a una part de les persones beneficiàries podria resultar inferior al que els suposaria l’abonament d’un premi per anys de serveis, considerem que a la llarga la gran majoria de les persones beneficiàries de l’ajut sortiran guanyant, atès que aquest import es cobrarà anualment, mentre els actuals premis per anys de serveis es cobren un cop cada 5 anys (a partir dels 25 anys d’antiguitat a la casa, i fins als 35 màxim). Sí que hi ha un aspecte negatiu relativament menor, que és el fet que per a cobrar els diners d’aquest ajut, en formar part de les millores socials, cal que l’empleat/da aporti factures i documentació acreditativa de despesa equivalent a l’import del tram que li pertoqui. Aquesta complicació, però, resulta ara menor ja que des d’enguany hem aconseguit que s’acceptin per a justificar despesa dins les millores socials factures i tiquets d’alimentació i consums domèstics (aigua, llum, gas). Sobre aquest particular, cal afegir que, en cas d’aprovar-se l’acord, quedaria establert extraordinàriament per a la millora del 2018 un període fins al mes de febrer del 2019 per a acreditar despesa, i els imports s’abonarien durant el primer semestre de l’any esmentat. Posteriorment, s’entén que els terminis de justificació i abonament passarien a ser els mateixos que els de la resta del sistema de millores socials. En qualsevol cas, si l’acord quedés aprovat, ja us enviaríem una nota informativa amb els detalls de tot plegat, per a que tothom ho tingui clar.

El principal inconvenient que hem hagut de valorar en la proposta d’acord sorgida de la MGN es troba en l’apartat “Vigència de l’acord” de la mateixa, pel qual no s’ha arribat a un redactat que puguem considerar de consens (si bé el mateix recull una part de les consideracions que vam fer, així com algunes esmenes nostres). La formulació darrera per a aquest apartat suposa que aquest acord substituiria l’actual regulació dels premis per anys de serveis i, per tant, si aquest fos subscrit per una majoria sindical, a partir de la signatura del mateix els articles de l’AM i del CC que actualment els regulen no serien d’aplicació. Ara bé, també es preveu en aquest apartat que les parts puguin acordar posteriorment tornar a aplicar la regulació esmentada en cas de desaparèixer “les circumstancies que han determinat l’afectació de la regulació continguda als referits articles” (implícitament s’entén: en cas que alguna sentència obligués la Diputació a revisar el seu criteri actual en relació als premis, en execució de la mateixa). En qualsevol cas, l’aprovació de l’acord comporta que, des del moment de la mateixa, el personal que fins ara té dret a cobrar els premis ja no els podria sol·licitar, ni tampoc reclamar-los en jutjat contenciós. En canvi, podria cobrar anualment l’ajut corresponent al seu tram d’edat, tot deixant la porta oberta –com hem dit– a una possible recuperació dels premis en el futur, en funció de com es resolguin els contenciosos interposats prèviament. És clar que per a que es donés, eventualment, aquest escenari (recuperació dels premis en el futur), caldria deixar sense efecte el present acord, atès que queda ben establert que l’aplicació d’un i altre alhora és incompatible.

Tenint en compte tots aquests pros i contres, les afiliades i simpatitzants de la CGT reunides en Assemblea els dies 21 i 28 de novembre vam decidir, després d’un llarg i complex debat, que la nostra Secció Sindical donés la seva conformitat a aquesta proposta d’acord. Per a arribar a configurar aquesta decisió s’han discutit i valorat col·lectivament tots els aspectes abans referits, especialment el fet que el contingut de l’acord, com hem dit, no és en absolut dolent des d’un punt de vista de justícia distributiva, considerant la plantilla en conjunt. També es va tenir en compte el fet que no subscriure l’acord podria acabar comportant la pèrdua d’aquests diners, ja sigui en forma de millora social o de premis per anys de serveis. Sobre això hi ha un alt grau d’incertesa en el moment present, atès que no sabem quina serà la decisió que prenguin els jutges sobre els contenciosos pendents. La darrera valoració feta pels nostres serveis jurídics és que hi ha una probabilitat no pas petita que la o les sentències que es derivin de tot plegat es decantin cap a la interpretació feta per la Sindicatura de Comptes i la Intervenció General de la Diputació. Si això fos així, i en absència d’un acord que substituís l’actual regulació dels premis, ens quedaríem sense una cosa ni l’altra. A més, una sentència favorable tampoc no tindria perquè implicar necessàriament el retorn al pagament dels premis, i això dependria dels detalls del contingut de la mateixa (per exemple, hi podria haver una sentència que dictaminés que, efectivament, la Diputació ha vulnerat la negociació col·lectiva en negar-se a aplicar un acord que era vigent i alhora determinar que aquest acord no s’ajusta actualment a normativa, per tant, que ha de quedar sense efecte). D’altra banda, fins i tot en cas de sentència favorable, la Diputació podria recórrer la mateixa en segona instància, allargant en el temps tot el procés.

En qualsevol cas, i tal com hem explicat, un aspecte important que s’ha valorat a l’hora de prendre la decisió és que l’acord deixa la porta oberta a aplicar novament la regulació dels premis si els tribunals així ho determinen en resoldre els contenciosos interposats fins ara, i si així s’acorda a la MGN. Si bé aquesta eventual aplicació no seria automàtica, sinó que requeriria –com diem– negociació entre les parts, resulta evident que negociar això en el futur amb la garantia que hi ha una partida de 1,179 MEUR actualitzables anualment que la plantilla no perd (que la plantilla, de fet, estaria cobrant) és un escenari clarament millor que no pas el que se’ns va plantejar a l’inici de tot aquest procés a l’estiu del 2017 (que no era altre que accedir a la brava a la suspensió dels premis i negociar de nou a partir de zero sense cap garantia de res).

Volem dir també que per a nosaltres hauria estat desitjable, i aquesta era la nostra intenció inicial, haver pogut sotmetre aquesta decisió presa assembleàriament per les nostres afiliades i simpatitzants a una validació externa més àmplia mitjançant la celebració posterior d’una Assemblea General de treballadors i treballadores de la Diputació. De fet, aquestes darreres setmanes havíem parlat en diverses ocasions amb les companyes i companys de CCOO, per tal de concretar la realització d’aquesta Assemblea (per a la qual inicialment es va arribar a acordar una data i un lloc), en una convocatòria conjunta d’ambdós sindicats, tal com hem estat fent des de l’inici d’aquest procés, a finals de l’estiu de l’any passat. Malauradament, aquesta convocatòria no s’ha acabat materialitzant, tal com nosaltres hauríem volgut. No volem dir amb això que la responsabilitat d’aquest fet hagi estat de CCOO perquè, en realitat, ha estat compartida i nosaltres assumim –com no pot ser d’altra manera– la nostra part, que probablement no és pas petita. El fet indiscutible és que no hem estat capaços, en la fase final del procés de negociació sobre aquesta matèria, d’acompassar els “tempos” del procés intern de decisió d’uns i altres, amb l’apretat calendari de reunions de MGN, i amb els terminis per a que una eventual signatura de l’acord arribés a temps per a ser portada en forma de dictamen al Ple del mes de desembre. Aquest és un aspecte sobre el qual haurem de reflexionar, i així ho farem.

Finalment, us informem que en el moment de redactar aquest comunicat ens han arribat ja informacions que ens confirmen que la proposta d’acord serà signada per una majoria de la representació sindical i, per tant, es portarà al Ple d’aquest mes en forma de dictamen per a ser aprovada. Com us hem dit, nosaltres vam comunicar a totes les parts el dia 29 la nostra conformitat i la disposició de la CGT a signar l’acord, decisió presa en el procés assembleari abans esmentat. Com també sabeu, la CGT ostenta el 20% de la representativitat sindical a la MGN i, per tant, cal el concurs, com a mínim, d’un altre dels dos sindicats presents per a conformar una majoria que doni validesa a un acord. UGT va manifestar que no el signarà per motius que, en tot cas, els correspondrà a ells explicar i justificar davant la plantilla. CCOO va manifestar en aquella reunió que comunicaria a inicis d’aquesta setmana la seva decisió definitiva, si bé també van afirmar que la seva Assemblea d’afiliades, celebrada el dia 23 de novembre, s’havia inclinat positivament per la proposta d’acord. Hores d’ara, pel que hem pogut saber, CCOO ja ha traslladat finalment a RRHH que signaran l’acord. L’explicació dels motius concrets que els han portat a prendre aquesta decisió, en tot cas, també els correspondrà a ells donar-los a conèixer a la plantilla.

Us seguirem informant… Salut!

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

5 de desembre del 2018

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.

Publicat dins de Comunicats, Mesa de Negociació, Millores socials, Premis | Deixa un comentari

Posicionament de la CGT respecte algunes de les darreres propostes d’acord de la Mesa General de Negociació (complement de productivitat i incapacitats temporals)

Companyes, companys,

Us enviem, en l’arxiu PDF adjunt, un comunicat explicant-vos el posicionament de la Secció Sindical de la CGT respecte algunes de les darreres propostes d’acord de la Mesa General de Negociació de la Diputació de Barcelona, en concret, les relatives a la refosa del complement de productivitat (que inclou l’aplicació del 0,3% del fons addicional per a administracions amb superàvit de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2018), i la nova regulació de les incapacitats temporals (baixes mèdiques) i indisposicions de jornada completa. Us copiem també el text del comunicat a continuació, al final d’aquest mail, en el cos del mateix. Esperem estar en condicions durant els propers dies de traslladar-vos també la nostra posició col·lectiva respecte la proposta de revisió del sistema de millores socials (que, com sabeu, té a veure amb la situació que afecta actualment als premis per anys de serveis), i informar-vos, així mateix, dels detalls sobre el PAMO 2018 i altres matèries que s’han estat negociant darrerament.

Aprofitem també aquesta tramesa per a fer-vos saber, atès que hi ha companyes i companys que ens heu preguntat per aquest tema, que el judici a la nostra companya Lola, que estava inicialment previst per al divendres passat, dia 23, ha estat ajornat, i que la nova data que s’ha fixat per al mateix és el proper dia 18 de desembre (aquí teniu el comunicat sobre aquest assumpte que vam fer públic el mateix dia 23: https://bit.ly/2SiSjol). De part de la Lola i de tota la Secció Sindical, volem agrair totes les mostres de solidaritat rebudes, que han estat moltes. Seguim treballant en la campanya per a l’absolució de la nostra companya, i esperem poder donar-vos aviat a totes bones notícies en aquest sentit.

Finalment, volem manifestar el nostre suport a les companyes i companys en lluita del sector sanitari (atenció primària) i de l’ensenyament públic, que es troben en conflicte per a revertir les retallades patides durant els últims anys, en vagues convocades, entre d’altres organitzacions sindicals, per la CGT (del 26 al 30 de novembre, el personal d’atenció primària: https://bit.ly/2PVkjl0; el 29 de novembre, el personal docent de l’ensenyament públic: https://bit.ly/2BBQ3D1). Fem una crida a tothom qui pugui a participar el proper dijous, 29-N, a la manifestació que organitzen a Barcelona CGT Ensenyament i la resta de sindicats convocants de la jornada de vaga. Aquesta s’iniciarà a les 12h a la plaça Universitat (adjuntem cartell).

Salut!

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

—-

POSICIONAMENT DE LA CGT RESPECTE ALGUNES DE LES DARRERES PROPOSTES D’ACORD DE LA MESA GENERAL DE NEGOCIACIÓ (COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT I INCAPACITATS TEMPORALS)

Companyes, companys,

La Secció Sindical de la CGT hem iniciat un procés assembleari amb les nostres afiliades i simpatitzants per a decidir sobre les següents matèries que s’han estat negociant darrerament a la Mesa General de Negociació de la Diputació:

  • Refosa de la normativa del complement de productivitat + Aplicació del 0,3% del fons addicional per a administracions amb superàvit de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat 2018
  • Regulació de les incapacitats temporals (baixes mèdiques) i indisposicions de jornada completa
  • Revisió del sistema de millores socials i premis per anys de servei

Algunes d’aquestes matèries porten negociant-se a la MGN des de fa més d’un any, derivades de la situació generada per l’informe de la Sindicatura de Comptes fet públic a l’estiu de l’any 2017, i de la interpretació de la Intervenció General respecte les implicacions d’aquest informe envers una part de l’articulat del nostre Acord Marc i del nostre Conveni Col·lectiu. Aquesta situació ha produït –com ja sabeu totes– un cert nivell de conflicte amb la Diputació durant els darrers temps. Algunes altres matèries s’han vingut negociant en els darrers mesos, a partir de l’aprovació de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2018.

En el present comunicat volem fer públic el posicionament col·lectiu de la CGT respecte els dos primers punts, establert després del debat realitzat la setmana passada (el dimecres 21) a la primera part de l’Assemblea d’afiliats i afiliades de la nostra Secció Sindical que es troba en curs per a tractar aquestes matèries. El posicionament respecte el tercer punt s’acabarà de prendre a la segona part d’aquesta Assemblea, que se celebrarà el dimecres dia 28.

A continuació, us fem cinc cèntims del contingut de les propostes d’acord relatives als dos primers punts abans esmentats, així com de les decisions que hem pres:

REFOSA DEL COMPLEMENT DE PRODUCTIVITAT + APLICACIÓ DEL 0,3% DEL FONS ADDICIONAL DE LA LPGE 2018

Aquesta proposta d’acord té a veure, com hem dit, amb el famós informe de la Sindicatura de Comptes el qual, entre d’altres aspectes, posava en dubte la continuïtat del factor d’assiduïtat, és a dir, de la paga de Sant Jordi. En principi, l’objecció de la Sindicatura i d’Intervenció és que aquesta no s’ajusta a normativa perquè és una part del complement de productivitat (en concret, el factor anual d’aquest complement) que no està vinculada a l’avaluació del desenvolupament de l’empleat/da, que és el que estableix la llei per a la productivitat. La proposta suposa una refosa actualitzada de tota la normativa del complement de productivitat, tant del factor mensual com del factor anual. En cas d’aprovar-se es garantiria la continuïtat de la paga de Sant Jordi, l’import màxim de la qual, a més, s’incrementaria fins als 1.500 EUR per persona i any (actualment són 1.325 EUR).

El principal aspecte positiu de la proposta és el ressenyat anteriorment, la continuïtat de la paga de Sant Jordi, atès que l’anterior factor d’assiduïtat quedaria incorporat en aquesta refosa (si bé ara passaria a anomenar-se “factor anual de productivitat”). A més, el seu import màxim es veuria incrementat, per primera vegada des del 2011 (i passar de 1.325 a 1.500 EUR suposa un augment important en termes relatius: un +13,2%). Cal dir que aquest increment es deriva de la negociació de l’aplicació del 0,3% de la massa salarial de la Diba que la LPGE 2018 permet disposar en administracions amb superàvit com a fons addicional per a incrementar alguns conceptes retributius, entre ells el complement de productivitat (per cert: 0,3%, i no pas 0,03%, com afirmava fa pocs dies absurdament un altre sindicat en un comunicat difós al conjunt de la plantilla… 0,03% és una quantitat 10 cops inferior a la que habilita la LPGE i a la que ha estat en tot moment sobre la taula durant la negociació!). Si bé la proposta inicial que vam portar com a CGT a la MGN en relació a l’aplicació d’aquest 0,3% de la massa salarial no anava exactament en aquesta línia, considerem que la proposta d’encabir-ho al CP anual per tal d’augmentar l’import màxim del mateix no és gens dolenta. En primer lloc, perquè així aquests diners seran consolidables (l’acord parla de “l’exercici 2018 i successius”), al contrari del que proposava inicialment la Diputació, que era fer un sol pagament extraordinari enguany. Considerem que fer-ho així també ens pot permetre incorporar en anys posteriors l’aplicació dels percentatges d’augment que hi hagi com a fons addicional de la LPGE a actualitzar novament l’import màxim del factor anual de productivitat, si bé probablement això haurà de ser objecte de futures negociacions. La proposta d’acord també incorpora diverses millores menors respecte la regulació anterior, que seria una mica llarg detallar aquí.

El principal aspecte negatiu de la proposta és que, en cas d’aprovar-se, passarà a estar vinculat a l’avaluació del desenvolupament (és a dir als QAD) no només el factor mensual del complement de productivitat (que ja ho està actualment), sinó també el factor anual. Malauradament, això se’ns ha presentat com un requisit per a poder negociar la continuïtat de la paga de Sant Jordi. Per tant, la nostra estratègia de negociació s’ha centrat de forma especial en intentar minimitzar els efectes dels QAD negatius sobre l’import a cobrar, tant del CP mensual com del CP anual, un objectiu que considerem que hem aconseguit de forma acceptable en el decurs de les sessions negociadores que s’han realitzat, que han estat moltes. Un altre aspecte no tan positiu és que el principal element que determina l’import a cobrar del CP anual continuen essent els absentismes, i entre aquests les baixes mèdiques. Cal dir, tanmateix, que això ja era així en la regulació anterior, i no hi ha un canvi de criteri en l’actual. De totes maneres, cal considerar que, com s’explica també en el següent apartat, s’exclou (no computen ara per a restar en l’import del complement) una tipologia d’IT (incapacitats temporals) que abans no estava exclosa, en concret, les baixes d’un sol dia. A més, les IT poden penalitzar com a molt un 20% de l’import màxim del complement, en cap cas el complement sencer, i la casuística contemplada en l’acord per a que això arribi a passar limita clarament la seva incidència.

La valoració global de la proposta, sorgida del debat de l’Assemblea del dia 21, és positiva. Entenem, a més, que un cop exhaurit el període de negociació sobre aquesta matèria (aquesta proposta té ja caràcter finalista), no subscriure aquest acord implica no subscriure la continuïtat de la paga de Sant Jordi, que deixaria de pagar-se a l’exercici 2018 i posteriors a menys que es doni la circumstància (creiem que altament improbable) que la Intervenció General canviï de criteri pel que fa a aquest particular. És per tots aquests motius que les nostres afiliades i simpatitzants han decidit que la CGT doni la seva conformitat a la proposta, i formalitzi la mateixa signant el text de l’acord.

INCAPACITAT TEMPORAL I INDISPOSICIONS

Aquesta matèria va saltar a la MGN fa pocs mesos, arran de l’aprovació de la LPGE 2018, que permet negociar per a revertir la retallada en el complement de prestació per IT derivada del Reial Decret-llei 20/2012 (el decret gros de retallades del Montoro). Després de diverses sessions de negociació tenim una proposta final, el principal aspecte positiu de la qual és el fet que estableix a partir de l’1 de gener del 2019 un complement de prestació per IT de fins al 100% des del primer dia de la baixa i durant tota la durada de la mateixa, tant en contingències professionals com en contingències comunes. Això millora clarament la regulació actual (d’octubre del 2012: https://bit.ly/2TyDorr), que la CGT no vam signar, la qual penalitza econòmicament els 20 primers dies de baixa (i estableix com a mecanisme per a “excepcionar” aquesta penalització una comissió tècnica a la qual l’empleat/da ha d’aportar documentació mèdica personal). També millora la proposta inicial de RRHH, que era tornar a la regulació prèvia a la del 2012, en la qual, si bé s’establia un complement de prestació del 100% des del primer dia de baixa, aquest passava a ser del 80% a partir del sisè mes de la mateixa. Un altre aspecte positiu té a veure amb les indisposicions, almenys tenint en compte quina era la pretensió inicial de la patronal. Cal dir que aquest aspecte s’inclou en l’acord perquè la LPGE 2018, a banda de permetre –si així s’acorda entre les parts– establir una cobertura al 100% de les IT, també diu que les administracions han de regular les indisposicions que no causin baixa mèdica, així com les justificacions d’aquestes. La proposta inicial de RRHH era penalitzar econòmicament les indisposicions de jornada completa, de tal manera que la Diputació només tingués l’obligació de pagar el 100% del sou fins a la quarta indisposició per persona i any, i passés a pagar el 50% a partir de la cinquena. La proposta final millora clarament això, ja que no estableix cap límit de dies d’indisposició per persona i any. Sempre i quan aquestes siguin justificades, es pagaria el 100% del sou des de la primera indisposició fins a la darrera, independentment del número d’aquestes.

Un dels aspectes no tan positius de la proposta té a veure, precisament, amb les justificacions de les indisposicions. En la proposta inicial de RRHH es deia que en les mateixes havia de constar per força que l’empleat requeria un repòs de 24 hores. Aquest ha estat un dels temes més batallats a la MGN per ambdues parts. Si bé no hem aconseguit que això es tregui de la darrera proposta d’acord, considerem que el redactat actual d’aquesta permet una aplicació relativament laxa i no tan estricta d’aquest criteri (que sí estava implícita, en canvi, en redaccions anteriors). Una qüestió a considerar aquí és que sembla que hi ha companyes i companys que tenen problemes al seu CAP per a que el metge els especifiqui al justificant el tema del repòs de 24h. Sabem que un mecanisme que es dóna habitualment en aquests casos és que el metge faci, en canvi, una baixa mèdica d’un sol dia (és a dir, baixa i alta amb la mateixa data). Tenint en compte aquest fet, hem pogut introduir una modificació en la proposta de l’acord sobre el CP (ja comentada abans), de tal manera que les baixes d’un sol dia no computin en cap cas com a absentismes a efectes de determinar l’import que cobrarà la persona del factor anual de productivitat.

Un altre aspecte no tan positiu i que està implícit en l’acord és que desapareixerien els 2 dies d’indisposició sense justificar que teníem des de fa tres anys, atès que s’entén que a partir d’ara, amb la nova regulació, les absències per indisposició es conceben forçosament com a justificades. Nosaltres hem reclamat a totes les reunions la seva continuïtat, que no ha estat incorporada –però– per RRHH a la proposta d’acord final, a desgrat nostre. Sobre aquest particular cal considerar, però, que per a la defensa d’aquestes 2 indisposicions sense justificar hem disposat d’unes bases més aviat febles, a causa del “pecat original” que van cometre UGT i CTeC (majoritaris en aquell moment a la MGN) quan van pactar al març del 2015 establir aquests 2 dies (en un acord de calendari laboral: https://bit.ly/2OXNGxI). Cal recordar que aquests van passar a substituir aleshores 2 dies de permís (2 dies de dispensa, en concret) que els sindicats signants d’aquell acord, molt criticat per nosaltres, van acceptar carregar-se, tot fent un peculiar intercanvi de cromos. Atès que la LPGE d’enguany diu que les administracions han de regular aquest aspecte (les indisposicions i la justificació de les mateixes), ha resultat palès que la ficció que van admetre UGT i CTeC aleshores (“equiparar” indisposicions amb permisos, i “substituir” els segons pels primers) difícilment es pot continuar sostenint. En qualsevol cas, i vist amb perspectiva, un aspecte a valorar aquí és que malgrat la retallada dràstica dels dies d’assumptes propis imposada en el seu dia pel RDL 20/2012 dels senyors Montoro i Rajoy, a la Diputació podem afirmar que els empleats i empleades no disposem avui de menys permisos dels que teníem aleshores. I això és així, en gran mesura, gràcies al concurs de la CGT i a la nostra actuació, en el marc dels conflictes i en el marc de les negociacions (començant per l’acord del 13 de maig del 2013 per a desenvolupar a la Diba, a proposta nostra, l’article 48j de l’EBEP: https://bit.ly/2Bq6zFZ).

Tenint en compte tot plegat, les nostres afiliades i simpatitzants reunides en Assemblea han valorat si els aspectes positius de la proposta final sorgida del procés de negociació compensen aquells que potser no són del tot positius. S’ha tingut en compte de forma especial que en cas de no aprovar-se aquest acord continuarà en vigor la regulació actual (és a dir, l’acord vigent des del 2012, amb descompte de prestació els primers 20 dies de baixa, “excepcionable” a criteri d’una comissió tècnica, etc). Analitzant els pros i els contres, la valoració global que fem com a CGT de la proposta d’acord és també en aquest cas positiva, atès que millora la cobertura de les baixes mèdiques de la regulació actual, i fins i tot la de la regulació anterior, prèvia a la retallada derivada del RDL 20/2012. Per tant, les nostres representants a la MGN donaran també en aquest cas la seva conformitat a la proposta i signaran l’acord.

Esperem estar en condicions durant els propers dies d’informar-vos sobre el nostre posicionament respecte la tercera de les matèries enunciades al principi d’aquest comunicat. Així mateix, mirarem de traslladar-vos aviat també informació detallada sobre la negociació del PAMO 2018 (ja hi ha altres sindicats que ho han fet, però nosaltres hem optat per a esperar a què la cosa estigui tancada a la MGN per a fer-vos arribar la informació definitiva de tot plegat), i altres qüestions que creiem que seran del vostre interès, com ara l’inici de la negociació per a tornar a establir a la Diputació les 35 hores setmanals com a jornada ordinària de treball.

Seguim… Salut!

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

27 de novembre del 2018

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.

Publicat dins de Baixes mèdiques, Comunicats, Mesa de Negociació, Productivitat | Deixa un comentari

Crònica de l’acte de suport a la Lola realitzat el 21 de novembre al local de CGT Catalunya

Acte de suport a la Lola, encausada per ajudar una persona migrant a Grècia

El dimecres 21 de novembre unes 150 persones van compartir l’acte de solidaritat amb la Lola i contra la criminalització del suport a les persones migrants, al local de CGT Catalunya al carrer Burgos de Sants, Barcelona.

Durant les més de dues hores que va durar la trobada es van expressar contínues mostres de suport a la Lola, demanant la seva absolució, així com de totes les persones repressaliades per lluitar contra les fronteres i els estats.

La Lola va explicar la seva experiència des de que va ser detinguda, a l’aeroport d’Atenes (Grècia) junt amb un noi sol·licitant d’asil que volia sortir del país, fins a la vida al centre d’internament per a persones estrangeres (CIE) on va ser tancada 11 dies i on va conèixer experiències de fortalesa de companyes: dones refugiades que vivien a Europa i que havien vingut a buscar la seva família per intentar passar-la il·legalment per l’aeroport; dones molt joves que havien fugit de la persecució als seus països i que, tot i estar amenaçades de mort i que haguessin matat a tota la seva família, no havien pogut ni tenir una entrevista amb el servei d’asil i portaven mesos tancades al CIE. “La vida al CIE és la vida en una presó”- va explicar la Lola- “entre reixes, en cel·les fredes, sense sabó per rentar-nos, sense explicacions…”

Sobre la seva situació legal, va recordar que el judici estava previst pel 23 de novembre, encausada per dos delictes penals que podrien suposar una condemna de fins a 10 anys de presó. Va expressar el seu desig d’acudir al judici i poder-se defensar i explicar-se, motiu pel qual ja havia comprat el bitllet. Però l’advocat li advertí del risc que suposava entrar al país, ja que hi ha una probabilitat molt alta de ser detinguda per la policia grega i que es pugui reproduir l’arbitrària situació de privació de llibertat que ja va patir allà a finals del 2016 (malgrat disposar d’una citació d’un jutge que la requereix a presentar-se). El motiu és ser considerada per la policia “una persona perillosa per a l’Estat grec”, un fet del que diu Lola “n’estic orgullosa si ser perillosa per un estat és desafiar les seves fronteres”.

Per això, i molt a desgrat seu, la Lola va explicar que havia pres la decisió de no anar a Grècia i ser jutjada en absència. Un grup de suport de 10 persones han acudit al judici, junt amb l’advocat, per donar veu a la Lola que injustament li ha estat negada en el seu propi procés.

>>> La darrera informació és que el judici ha estat aplaçat pel 18 de desembre.

Experiències de fronteres, lluita i migracions a l’acte

Durant l’acte de solidaritat del dia 21 es van presentar, també, experiències de persones migrades vingudes des de l’Orient Mitjà (Kurdistan d’Iraq i Kurdistan d’Iran) a través de la ruta Turquia-Grècia. Ambdues experiències van coincidir en la situació de maltractament viscut als camps o a les presons de Turquia; el risc de creuar el mar en barques sobresaturades, el qual va suposar que la barca es trenqués en un cas i en un altre que quedés a la deriva, rebent com a resposta de Frontex la indiferència i la burla quan es va demanar ajuda. Van parlar, també, de la situació d’indefensió i bloqueig a les illes gregues, de l’engany d’algunes ONGs, de les persones que han mort de fred, de les que ho han fet asfixiades en camions quan intentaven arribar al continent; de les que han estat deportades a països on la seva vida corre perill i, fins i tot, executades al tornar.

Un dels nois, Hassan, va explicar que “les Nacions Unides ens deien que obririen la frontera, però quan arribàvem a Idomeni per a creuar i entrar a Macedònia ens trobàvem que la frontera seguia tancada i militaritzada. Estàvem molt cansats i gràcies a persones com la Lola teníem més esperances perquè l’única via que vèiem era creuar de forma il·legal, per exemple, amb documentació falsa”.

També un noi marroquí que participa de la tancada migrant de l’Hospitalet va recordar la duresa de la frontera sud i les morts en les pasteres que intenten arribar a l’estat espanyol – com li va passar a un amic seu-.

La trobada va cloure amb parlaments dels col·lectius Tancada Migrant, Punt de Suport de Persones Migrants, CNT i Caravana Obrim Fronteres, que van expressar el seu suport a la Lola, i van denunciar la persecució, l’espoli i l’explotació dels estats colonials-capitalistes europeus i nord-americans; la violència a les fronteres; el racisme social i institucional; l’ofensiva contra les solidàries i contra les persones migrants, empresonades als CIEs, deportades, assassinades a diari al mar Mediterrani o en rutes perilloses després de que se’ls negui la seva llibertat de moviment.

Es va parlar de la necessitat de combatre-ho amb responsabilitat, boicot, solidaritat, activisme, que va molt més enllà de l’activisme blanc, sinó que es va recordar, també, les persones solidàries invisibilitzades, migrants i racialitzades, que construeixen fortes xarxes de cures i suport mutu per tal de, dia a dia, enderrocar “l’Europa fortalesa”.

Un pica-pica final va permetre seguir xerrant, abraçant a la Lola i compartint moments de ràbia, de força, d’amistats i de complicitats per fer créixer les lluites per enderrocar fronteres.

Ensorrem Fronteres – CGT

http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article12992

Publicat dins de Lola llibertat | Deixa un comentari

Ajornat el judici a la Lola fins el proper dia 18 de desembre

[cat]

AJORNAT EL JUDICI A LA LOLA FINS EL PROPER DIA 18 DE DESEMBRE

Us comuniquem que el judici previst pel dia d’avui ha estat ajornat per part de la jutgessa, segons ens han informat fonts del grup de suport a la Lola desplaçats a Atenes. La nova data fixada per al mateix és el 18 de desembre.

Volem donar les gràcies a tota la gent que ha mostrat durant aquests darrers dies i setmanes la seva solidaritat amb la Lola, així com als companys i companyes gregues per l’extraordinària acollida que han brindat a la gent desplaçada allà des de Catalunya. La solidaritat és i serà sempre la nostra millor arma.

Seguim, que la cosa encara no ha acabat. LOLA ABSOLUCIÓ!

Salut

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

23 de novembre del 2018

—-

[cas]

APLAZADO EL JUICIO A LOLA HASTA EL PRÓXIMO DÍA 18 DE DICIEMBRE

Os comunicamos que el juicio previsto para el día de hoy ha sido aplazado por parte de la jueza, según nos han informado fuentes del grupo de apoyo a Lola desplazadas a Atenas. La nueva fecha fijada para el mismo es el 18 de diciembre.

Queremos dar las gracias a toda la gente que ha mostrado durante estos últimos días y semanas su solidaridad con Lola, así como a los compañeros y compañeras griegas por la extraordinaria acogida que han brindado a la gente desplazada hasta allí desde Catalunya. La solidaridad es y será siempre nuestra mejor arma.

Seguimos, que la cosa aún no ha finalizado. ¡LOLA ABSOLUCIÓN!

Salud

Sección Sindical de la CGT en la Diputación de Barcelona

23 de noviembre de 2018

Publicat dins de Lola llibertat | Deixa un comentari