COMUNICAT: “INICI DE CURS ” A LA DIPUTACIÓ. ES MANTÉ LA VIGÈNCIA DEL PROTOCOL FINS EL 31 DE DESEMBRE
Companyes, companys,
Coincidint amb les dates que la majoria del personal de la Diputació que ha gaudit les vacances estivals acostuma a reprendre la seva activitat laboral –que són les mateixes en què molts i moltes de nosaltres haurem de tornar a portar la canalla al col·legi per al nou curs lectiu, amb totes les incerteses associades a la situació actual–, hem cregut oportú difondre el següent comunicat.
Tots aquests darrers mesos, des que al març va ser declarat l’estat d’alarma per part del govern espanyol, en evidenciar-se a nivell global la gravetat de la situació de pandèmia vinculada a la COVID-19, i fins ara, hem estat vivint una situació atípica, novedosa i desconeguda, que ens ha afectat extraordinàriament com a persones i com a treballadores de la Diputació, com també ha afectat a la resta d’administracions públiques i al conjunt dels sectors econòmics. També ha dificultat extraordinàriament la continuïtat de la realització d’una activitat sindical mínimament normal, si bé la CGT a la Diputació ha continuat i continua activa i funcionant, malgrat tots els condicionants d’aquesta “nova [a]normalitat” que ens ha tocat viure.
Responent a algunes consultes de companys i companyes que ens han demanat aquests dies informació per diferents vies sobre com estava la cosa a la Diputació de cara a l’inici del “nou curs”, us informem d’algunes de les darreres novetats que tenen a veure amb allò que s’ha estat parlant al si de la Comissió de Seguiment del “Protocol mitjançant el qual s’estableixen els criteris per a la represa de les activitats de la Diputació de Barcelona amb caràcter general en el procés de desescalada del confinament provocat per la COVID-19” (en la qual té dret a participar un Delegat de Prevenció de la CGT), i de la Comissió Tècnica en la qual es va negociar aquest Protocol (on tenim dret a participar com a Secció Sindical). Aquestes reunions es van produir per via telemàtica els dies 8 i 10 de setembre, i n’hi ha una altra prevista de la Comissió Tècnica per al dilluns dia 13 al matí (sobre el Protocol teniu més info al nostre blog, per exemple, en el comunicat que vam difondre el 15 de maig: https://bit.ly/3hjjTxD).
VIGÈNCIA DEL PROTOCOL
El Protocol que estableix les mesures a la Diputació en relació a la COVID-19 té una vigència, com sabeu, fins al 31 de desembre d’enguany. En el mateix, però, s’estableix una primera fase d’execució fins al 14 de setembre, data prevista per a l’inici del curs lectiu a les escoles, i que abans d’aquesta data la Comissió Tècnica en la qual es va negociar el mateix (i en la qual participem) s’havia de reunir per a analitzar la situació, valorar la seva continuïtat, així com per decidir sobre la possible revisió de les mesures contingudes en el mateix. Aquesta reunió es va realitzar, com hem dit, el dia 10, a petició de la Secció Sindical de la CGT. En la mateixa, totes les parts ens vam mostrar d’acord en la necessitat –atesa la situació present en la qual la pandèmia sembla estar encara lluny de remetre i d’estar controlada– de mantenir la vigència del mateix fins el 31 de desembre. Per tant, de continuar aplicant, com a mínim fins a aquella data, les mesures contingudes en el mateix, especialment la prioritat a la modalitat del treball en remot des del domicili dels empleats i empleades, la qual actualment comprèn al 80% de la plantilla, principalment personal tècnic i administratiu (el 20% restant de treball presencial es concentra en orgànics com el Respir, la XBM, Logística, o l’ORGT).
REOBERTURA D’ESCOLES I PERMÍS DE CONCILIACIÓ DEL 48.J
En aquesta reunió la DSRH ens va manifestar la seva intenció de deixar sense efecte el permís de conciliació emparat en l’article 48j de l’EBEP, en considerar que deixava de tenir sentit a causa de la propera reobertura d’escoles, residències, centres de dia, etc. Cal dir que aquest permís només s’ha estat aplicant als treballadors i treballadores que presten serveis presencials, no així als qui es troben treballant en remot des del seu domicili, els quals es veuen forçats a haver de compatibilitzar l’obligació legal de la guarda dels seus fills menors, o els requeriments de conciliació vinculats a la cura de familiars, persones depenents, etc, amb l’activitat laboral “normal”, fet sobre el qual ja ens vam manifestar en desacord des de la CGT en el moment en què s’estava negociant el Protocol (l’acord final del qual, recordem, va ser subscrit només per CCOO i UGT), igual que hem continuat fent ara, sense que la nostra postura hagi tingut massa ressò per part de la DSRH, ni tampoc dels altres sindicats.
Aquesta és una qüestió especialment sensible, atès l’incert escenari que es planteja amb la reobertura de les escoles, i la més que previsible situació de quarantenes de canalla, tancaments d’aules i centres per l’extensió de contagis, que hauran de gestionar moltes famílies durant les properes setmanes i mesos, davant d’una organització del curs escolar per part dels Departaments d’Educació i Salut de la Generalitat excessivament improvisada i poc adient, a parer nostre i de molta altra gent, a la situació actual de la pandèmia. A la reunió del dia 10, i davant dels requeriments dels diferents sindicats, la DSRH va admetre que la regulació del permís del 48j tal com està continguda en el Protocol no havia de ser modificada i, per tant, aquest continuarà essent concedit a aquells treballadors i treballadores que hagin de fer-se càrrec de la seva canalla a causa de quarantenes, tancament d’aules, centres, etc. Ho valorem positivament, si bé continuem considerant que aquest permís hauria de ser extensiu als empleats i empleades que treballen en remot, atès que, com molts de vosaltres heu pogut comprovar en carn pròpia, difícilment es pot fer compatible la gestió del seguiment de l’activitat lectiva on-line dels fills i/o filles amb l’activitat laboral des de casa. A banda, i des del nostre punt de vista, un permís retribuït per conciliació és i hauria de ser incompatible amb el treball.
En qualsevol cas, la continuïtat del permís actual (circumscrit, com hem dit, als companys i companyes que fan treball presencial) serà aplicable també en els casos de cura de gent gran i persones depenents en relació al possible tancament de residències o centres de dia. Cal dir que, en relació a aquest particular, des de la CGT hem traslladat a la Diputació que aquesta hauria de tenir en compte l’eventualitat que el centre pot restar obert i donar-se el fet que no atengui tothom cada dia, perquè la represa sigui progressiva o pels motius que sigui, i que aquest supòsit s’ha de contemplar. Per tant, el permís hauria d’estar condicionat, a parer nostre, al fet de poder o no percebre assistència efectiva i no a si al centre es troba estrictament obert o tancat.
PERSONAL ESPECIALMENT VULNERABLE O SENSIBLE
La DSRH va plantejar també en la reunió deixar sense efecte la Instrucció 2/2020 (https://bit.ly/32kGqWu), que fa referència al personal considerat (segons els criteris del Ministeri de Salut) especialment vulnerable o sensible al risc de contagi de la COVID-19 que hagi de prestar serveis presencials. Atesos els canvis en els criteris de les autoritats sanitàries, a aquest personal ja no se’ls atorga actualment la situació d’IT (incapacitat temporal) com a mesura preventiva davant la COVID-19, per la qual cosa la DSRH considera que s’han de reincorporar a la feina. Amb aquest tema hi va haver molta polèmica al llarg de la reunió, en la qual es va palesar el fet que part d’aquest personal ja havia rebut, en alguns casos, requeriments dels seus comandaments per a la seva reincorporació a partir del 14 ó 15 de setembre. Com podreu entendre, es tracta d’un tema delicat. Durant el decurs de la reunió un dels sindicats presents va proposar que es prorrogués la mesura prevista en la Instrucció 2/2020 (concessió del permís del 48j) almenys fins al 30 de setembre, proposta a la qual CGT vam donar suport per considerar-la assenyada, però que no va ser admesa per la DSRH.
Per tant, la intenció de la Diputació en relació a aquest personal és que el Servei de Vigilància de la Salut revisi el cas de cadascun d’ells i elles i decideixi si cal algun tipus d’adequació del lloc de treball per a que puguin desenvolupar aquest de manera segura, o si bé la situació de salut de l’empleat o empleada fa aconsellable sol·licitar-ne la IT, la qual hauria de concedir, en tot cas, el servei públic de salut (és a dir, el metge de la Seguretat Social). Per part de la CGT vam demanar que la Diputació habilités la possibilitat de dispensa en cas de d’apte per la Seguretat Social (per tant, denegació d’IT) i no apte per part de Vigilància de la Salut. Si bé a la reunió se’ns va dir per part de la DSRH que les dispenses que demanàvem ja estaven contemplades i que es comptava fer-ne ús, hem fet palès, i així ho tornarem a traslladar a la reunió de dilluns, que tradicionalment això a la Diputació es fa conservant només les retribucions bàsiques de l’empleat o empleada. Des de la nostra Secció Sindical considerem que la gent que s’enviï a casa perquè el CAP no els fa la IT no s’hauria de veure afectada en les seves retribucions.
REGULACIÓ DEL TELETREBALL
Una de les qüestions que vam posar sobre la taula des de la CGT és la necessitat de la regulació del teletreball a la Diputació, i que aquesta regulació sigui negociada amb la participació de tota la representació social, és a dir, de les 4 seccions sindicals (ja sabeu que seguim encara sense resoldre l’estructura de la negociació col·lectiva en aquest mandat a la Diputació, tal com vam explicar a principis de març: https://bit.ly/3bjd8tH; i que la constitució de la Mesa General de Negociació de matèries comunes es troba impugnada per nosaltres, amb una demanda sobre la qual haurà de resoldre en primera instància un Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona).
Com és evident, l’opció preferent pel treball en remot en el context de la situació de pandèmia, s’ha fet de forma improvisada i en absència de cap marc regulador, i fins i tot és dubtós que es pugui considerar pròpiament “teletreball” a un model en el qual bàsicament, durant molts mesos, s’ha descarregat en els empleats i empleades la responsabilitat de donar continuïtat a l’activitat amb els seus propis equips i programari domèstic, i assumint nosaltres com a treballadors i treballadores els costos associats (connexió a Internet, amortització d’equips, electricitat, telèfon, etc). Es tracta d’una qüestió sobre la qual nosaltres ja vam posar l’accent quan es va negociar el Protocol, però amb escassa receptivitat per part de la DSRH. Si bé cal admetre que la Diputació ha emprès mesures, arran de l’aprovació del Protocol, per a proveir de mitjans tècnics als empleats i empleades per a desenvolupar la seva feina (distribució de portàtils i dels equips de les oficines), l’externalització de les despeses associades en els treballadors i les treballadores continua, sense que la Diba vulgui assumir hores d’ara la compensació de les mateixes, qüestió sobre la que nosaltres hem insistit i insistirem. Tampoc no s’ha pres en compte fins ara, ni està clar que estigui previst fer-ho, les implicacions que té aquest treball en remot en relació a les condicions psicosocials del mateix, fet que molts companys i companyes estan patint en carn pròpia.
Cal dir que la DSRH i, especialment, el Coordinador de RRHH, va manifestar que per part seva consideren necessari regular la qüestió del teletreball, i fins i tot van reconèixer que moltes coses en relació a aquest tema no s’havien fet bé fins ara a la Diputació, a causa de la situació anòmala vinculada a la pandèmia. En qualsevol cas, la cosa queda de moment enlaire, i a l’espera també de veure com es concreta la regulació que s’està preparant a nivell estatal, i si aquesta afecta o no al personal funcionari de les administracions públiques. Us en continuarem informant en el moment en què hi hagi més novetats.
PER A ACABAR
En aquestes reunions es van tractar altres diverses qüestions, sobre les quals, en tot cas, mirarem d’informar en detall en comunicacions posteriors, atès que no volem allargar aquest text excessivament. Sí que volem fer-vos saber, perquè és una qüestió que porta en “stand-by” des de fa mesos, que se’ns va informar que la Diputació té ja prevista, i està preparant, una mena de “gratificació” extraordinària per al personal declarat essencial que va prestar serveis presencials durant els mesos del confinament. Recordareu que aquesta és una qüestió sobre la que ja es va parlar mesos enrere, però que va quedar sense resoldre perquè la proposta inicial de la DSRH era utilitzar per a pagar això la partida del 0,3% del fons addicional de la paga de productivitat, a la qual cosa CGT i la resta de sindicats ens vam negar, en considerar que això era desvestir un sant per a vestir-ne un altre. Doncs bé, a la reunió de dilluns se’ns va dir que aquest paga extraordinària es concretarà en breu, si bé se’ns va dir, a requeriment nostre, que en cap cas es faria amb els diners de l’esmentat 0,3%. Atès que aquesta “gratificació”, per la informació que tenim, no ha estat negociada amb els sindicats (almenys no en cap espai en el qual tingui presència la CGT i que nosaltres en tinguem coneixement), entenem que es tracta d’una paga totalment gracial decidida per la Diba, i ignorem hores d’hora, els imports i els criteris de la mateixa, per la qual cosa hem demanat a la DSRH informació detallada al respecte.
Acabem recordant-vos que, com cada any, el dia 30 de setembre finalitza el termini per a presentar la instància per a sol·licitar les Millores Socials, sobre les quals us podeu informar a la Intradiba: http://bit.ly/2po1U45
Salut i molta força, que la necessitarem en els temps que venen.
Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona
12 de setembre del 2020
—-
Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.
