Personal de la Xarxa de Biblioteques Municipals, les pàries de la Diputació de Barcelona?

PERSONAL DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES MUNICIPALS, LES PÀRIES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA?

Si alguna cosa deixa en evidència aquesta pandèmia és la precària situació del personal de les biblioteques de la Diputació de Barcelona. A la manca de personal i de dotació pressupostària que arrosseguen aquests equipaments hem d’afegir la consideració que es dona a les bibliotecàries com a personal de segona categoria i aplicar-les una nova categoria laboral: “personal cedit als ajuntaments”.

Aquesta “nova categoria laboral“ i la repetició fins a la sacietat que el personal ha d’estar supeditat a les necessitats del servei fan de les bibliotecàries un col·lectiu especialment fràgil.

Mentre altres serveis redueixen el seu horari i restringeixen els seus serveis, des de la Gerència de Serveis de Biblioteques es recomana que les biblioteques recuperin un 80% del seu horari habitual. I tot pel fet que les biblioteques són (presumptament, segons la Generalitat) “espais refugi”. Una normativa inexistent que figura que obliga a les biblioteques a tornar al seu horari d’abans de la pandèmia. Si a això li sumem la manca de personal que caracteritza a la XBM ens reafirmem en que no hi ha cap motiu justificat per obrir les hores que planteja la gerent.

Tampoc estem d’acord amb el fet que el personal de les biblioteques sigui una excepció i treballi més de 7,5 h i estigui exposat al públic més temps amb l’excusa de les necessitats del servei. El Protocol recull que les jornades no han de ser superiors a 7,5 h i prioritza el treball no presencial.

Considerem que la proposta d’obertura de les biblioteques és completament abusiva. No hi ha cap motiu que justifiqui uns horaris tan amplis com els que es recomanen des de la Gerència.

Un altre aspecte que no preocupa gens a la gerent però sí a la CGT és l’aplicació a les biblioteques del Protocol mitjançant el qual s’estableixen criteris i mesures organitzatives, de prevenció i de protecció per a la represa de les activitats de la Diputació de Barcelona amb caràcter general en el procés de desescalada del confinament provocat per la COVID-19. Aquí la gerent es torna a rentar les mans mentre les bibliotecàries han de barallar-se amb l’ajuntament que li pertoca pidolant mampares, gel i altres EPIS que li corresponen com a treballadores de la Diputació de Barcelona.

Coneixem les pressions que el personal de biblioteques rep dels ajuntaments amb l’objectiu d’obrir el màxim d’hores amb el mínim de personal i, moltes vegades, sense el compliment de les mesures de seguretat recollides al protocol.

També volem manifestar la nostra inquietud per la creació i utilització del correu gsb.reobertura@diba.cat per a atendre a les consultes del personal de la XBM. Considerem que és la tècnica encarregada de biblioteques de l’Oficina de Prevenció de Riscos qui hauria d’administrar aquest correu amb la finalitat de garantir totes les mesures de seguretat que consten al protocol.

Aquests fets no haurien de suposar un impediment perquè s’apliquin totes les condicions de treball que tenen la resta del personal de la Diputació de Barcelona.

En les condicions actuals s’hauria de prioritzar el compliment del protocol i les mesures de seguretat que s’hi recullen i no l’ampliació dels horaris de les biblioteques en detriment de la seguretat del seu personal. Aquesta situació també es dona a les biblioteques del Consorci de Barcelona, que es regeix pel protocol de la Diputació de Barcelona.

Reclamem que es convoqui la Comissió Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Municipals que es va acordar dins d’una Mesa General de Negociació de personal funcionari abans de la situació de pandèmia, amb presència de totes les seccions sindicals.

Sostenim que el personal de les biblioteques no ha de ser tractat com a personal cedit als ajuntaments. Exigim l’aplicació dels principis del Protocol al personal de la XBM, que es prioritzi el treball no presencial i que es torni a activar la cita prèvia a les biblioteques.

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

23 d’octubre del 2020

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.

Publicat dins de Biblioteques, Coronavirus, Jornada, Salut laboral | Deixa un comentari

Presentació de demanda contra la constitució de la Mesa General de Negociació de matèries comunes de la Diputació de Barcelona per vulneració de drets fonamentals

PRESENTACIÓ DE DEMANDA CONTRA LA CONSTITUCIÓ DE LA MESA GENERAL DE NEGOCIACIÓ DE MATÈRIES COMUNES DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA PER VULNERACIÓ DE DRETS FONAMENTALS

Companyes, companys,

Com recordareu, el dia 11 de març, poc abans que comencés la situació d’excepcionalitat vinculada a la pandèmia de la COVID-19, vam difondre públicament un comunicat en el qual denunciàvem l’intent per part de la Diputació de Barcelona, CCOO i UGT d’excloure la CGT de la negociació col·lectiva a la corporació. El comunicat, que podeu recuperar al nostre web (https://bit.ly/319suhf) explicava com el dia 4 de març, la DSRH ens va comunicar via correu electrònic que la Diputació ha constituït de forma “vàlida” una Mesa General de Negociació de matèries comunes (és a dir, conjunta de personal funcionari i laboral), convocant-ne a la mateixa només a CCOO i UGT. Fent una lectura restrictiva de l’article 34 i següents de l’EBEP la corporació considera que només aquests dos sindicats tenen legitimitat per a ser presents a la mateixa”. També afirmàvem en el mateix que per a nosaltres resultava clar “que tot plegat és una maniobra per a excloure de la negociació col·lectiva la CGT (i de retruc també la I-CSC, per tant, a dos sindicats que ostentem conjuntament una tercera part de la representativitat de tota la plantilla), tot buidant de contingut la MGN de personal funcionari, i traspassant totes les matèries possibles a negociar a una Mesa on només hi seran CCOO i UGT.

Ja aleshores vam anunciar que no ens quedaríem de braços plegats davant d’aquest fet, i durant aquest temps de confinament, postconfinament i “nova normalitat” així ho hem fet. Després de recopilar tota la documentació pertinent i assessorar-nos a nivell jurídic, vam presentar recurs davant la Diputació per a esgotar la via administrativa tant bon punt els terminis del procediment administratiu van deixar d’estar suspesos arran de la declaració de l’estat d’alarma, i posteriorment vam interposar un escrit de presentació de recurs contenciós administratiu per vulneració de drets fonamentals a un jutjat de Barcelona. Aquest recorregut va concloure ahir, data en la qual els lletrats que ens porten aquest cas van registrar la demanda al Jutjat Contenciós Administratiu número 5 contra l’acte de constitució de la Mesa General de Negociació de matèries comunes de la Diputació del dia 3 de març, en nom del Sindicat d’Administració Pública de Barcelona de la CGT.

Tal com vam dir en el comunicat anteriorment esmentat “en això anirem a totes, fins al final i fins allà on calgui, perquè entenem que estem davant d’una maniobra que vulnera objectivament el dret fonamental a la negociació col·lectiva i, per tant, el dret d’una part important de la nostra plantilla a ser representades en seu negociadora per aquelles que han triat per a fer-ho. Així, doncs, sobre la legalitat d’aquesta Mesa amb la composició i amb l’abusiva atribució de matèries de negociació que han decidit de forma unilateral la Diba, CCOO i UGT, decidiran els tribunals, i la nostra intenció és arribar fins a la darrera instància possible, si és necessari. Us anirem informant puntualment del recorregut jurídic d’aquest procediment, al qual de moment ja us podem avançar que tant CCOO com UGT s’han personat en qualitat de parts codemandades.

Instem novament a totes les parts implicades a reflexionar sobre la inseguretat jurídica que han introduït en tot el procés negociador a la Diputació amb la inèdita, barroera i abusiva maniobra d’exclusió que van realitzar el mes de març, la qual és contrària a qualsevol mínima noció de democràcia sindical. I acabem recordant-los el següent: La CGT mai no fa brindis al sol, davant ningú, i quan es compromet públicament a una actuació la tira endavant, per molt excepcionals que puguin ser les circumstàncies en les que ens trobem immersos. Com suposareu, no tenim una excessiva confiança en la justícia burgesa ni en aquells i aquelles que l’administren, perquè pensem que està feta a mida dels sindicats de concertació i concebuda, precisament, per a posar tots els entrebancs possibles a opcions sindicals combatives com la nostra. Tanmateix, defensarem els nostres drets, els de la nostra afiliació, i els d’aquella part de la plantilla que ens ha fet confiança per a que els representem, allà on sigui necessari i fins allà on sigui necessari. Perquè, a més, considerem que ens assisteix la raó, i que amb l’estructura de la plantilla que té la Diputació (dins la qual el personal laboral té un pes absolutament residual) ningú no pot posar en qüestió que tenim representativitat més que suficient i legitimitat per a ser presents a la MGN de matèries comunes. Ens veurem al jutjat.

Salut!

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

16 d’octubre del 2020

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.
Comunicat al web del Sindicat d’Administració Pública de Barcelona (SAPB-CGT): enllaç
Comunicat al web de la Confederació General del Treball de Catalunya: enllaç

Publicat dins de Jurídica, Mesa de Negociació | Deixa un comentari

Carta a la comunitat educativa

VAGA 9-O i 15-O PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA DE QUALITAT I SEGURA

ATUREM ELS CENTRES ARA PER NO HAVER DE TANCAR-LOS DURANT TOT EL CURS!

Benvolguts/des,

Ens adrecem a vosaltres per explicar-vos els motius de la convocatòria de vaga de treballadores de centres educatius públics de Catalunya de Bressol a Universitat que hem convocat CGT Ensenyament per als dies 9 i 15 d’octubre, juntament amb el Sindicat de Professors de Secundària (aspepc-sps).

Compartim que els i les nostres infants i joves necessiten una educació 100% presencial als centres educatius. Més encara després del temps de confinament que vam patir a finals del curs passat i que va generar un augment de la segregació escolar causada per la manca d’inversió per part del Departament d’Educació a l’hora de contractar més professorat per fer suport telemàtic i de garantir mitjans de connexió per a professorat i alumnat, entre d’altres.

Aquest curs, 6 mesos després de l’arribada de la Covid a Catalunya, el Departament no ha fet els deures ni ha invertit en els recursos necessaris per poder oferir una educació 100% presencial, de qualitat i segura. En lloc d’això, s’ha optat per l’invent dels “grup bombolla” com si els i les alumnes no tinguessin contacte entre si fora de l’escola o l’institut… A molts centres hem hagut de començar amb 25 o més alumnes a primària i amb 30 o més a secundària (arribant a 37 a batxillerat), fent impossible la distància de seguretat que tant demanen els governs en altres contextos. I als centres a on sí s’ha pogut reduir la ràtio a 20, la manca d’increment de plantilles ha forçat a desmuntar desdoblaments, reforços i en definitiva, els ja insuficients recursos d’atenció a la diversitat i a les necessitats educatives especials. A més, la manca de noves contractacions de docents i la reassignació forçada dels existents en matèries de les quals no en són especialistes, confirma la poca voluntat del Departament en vetllar per la qualitat educativa i el desinterès en convertir els centres en quelcom més que un mer aparcament.

En aquestes condicions, no només no podem atendre al nostre alumnat com mereix, sinó que no es donen les condicions de seguretat sanitària com per fer-ho de forma segura i són molt més possibles els contagis amb les conseqüències que se’n poden derivar en forma de malaltia per a alumnat, professorat, famílies i de tancaments de grups i de centres per haver de fer quarantena. A finals de setembre, ja tenim més d’un miler de grups confinats i la xifra creixerà molt més si no prenem mesures per evitar-ho. Ens trobem que en l’actual situació el focus de la pandèmia està molt centrat en els centres educatius, on l’esquena del professorat carrega amb voluntat i vocació tota la irresponsabilitat del Departament d’Educació. És justament per això que convoquem aquesta vaga. Volem aturar els centres educatius públics els pròxims dies 9 i 15 d’octubre per exigir els recursos i mesures necessàries per no haver d’estar tancant-los al llarg de tot el curs i per poder oferir una educació de qualitat i amb els mitjans necessaris per protegir la salut de totes i tots.

A més de l’increment de plantilles, reducció de ràtios, habilitació d’espais i materials de protecció suficients i personal sanitari als centres, una de les principals reivindicacions d’aquesta VAGA és l’aplicació immediata d’un “Permís retribuït no recuperable per a totes les i els treballadors amb menors a càrrec seu en situació d’espera de resultat de PCR, aïllament o quarantena.” Recentment, s’ha publicat una nota informativa per facilitar la baixa, només als i les treballadores públiques, en cas de menors al càrrec positius de Covid i altres opcions com el treball telemàtic en cas de quarantena. No ens conformem amb això: exigim el permís retribuït per a TOTES les treballadores (del sector públic i privat) i en qualsevol dels casos que obligui a fer-se càrrec del/a menor.

En definitiva, estem lluitant pel dret a l’educació dels i les nostres infants i joves i per minimitzar els riscos per a la salut del conjunt de la comunitat educativa. És per això que us demanem la vostra comprensió i suport a les vagues convocades (fent difusió i participant de les mobilitzacions).

Els drets a l’educació i a la salut són cosa de totes i tots… Defensem-los entre totes i tots!!

CGT Ensenyament, 1 d’octubre del 2020

http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5865

Publicat dins de Coronavirus, Ensenyament, Salut laboral, Serveis públics, Solidaritat | Deixa un comentari

Comunicat: “Inici de curs” a la Diputació. Es manté la vigència del Protocol fins al 31 de desembre

COMUNICAT: “INICI DE CURS ” A LA DIPUTACIÓ. ES MANTÉ LA VIGÈNCIA DEL PROTOCOL FINS EL 31 DE DESEMBRE

Companyes, companys,

Coincidint amb les dates que la majoria del personal de la Diputació que ha gaudit les vacances estivals acostuma a reprendre la seva activitat laboral –que són les mateixes en què molts i moltes de nosaltres haurem de tornar a portar la canalla al col·legi per al nou curs lectiu, amb totes les incerteses associades a la situació actual–, hem cregut oportú difondre el següent comunicat.

Tots aquests darrers mesos, des que al març va ser declarat l’estat d’alarma per part del govern espanyol, en evidenciar-se a nivell global la gravetat de la situació de pandèmia vinculada a la COVID-19, i fins ara, hem estat vivint una situació atípica, novedosa i desconeguda, que ens ha afectat extraordinàriament com a persones i com a treballadores de la Diputació, com també ha afectat a la resta d’administracions públiques i al conjunt dels sectors econòmics. També ha dificultat extraordinàriament la continuïtat de la realització d’una activitat sindical mínimament normal, si bé la CGT a la Diputació ha continuat i continua activa i funcionant, malgrat tots els condicionants d’aquesta “nova [a]normalitat” que ens ha tocat viure.

Responent a algunes consultes de companys i companyes que ens han demanat aquests dies informació per diferents vies sobre com estava la cosa a la Diputació de cara a l’inici del “nou curs”, us informem d’algunes de les darreres novetats que tenen a veure amb allò que s’ha estat parlant al si de la Comissió de Seguiment del “Protocol mitjançant el qual s’estableixen els criteris per a la represa de les activitats de la Diputació de Barcelona amb caràcter general en el procés de desescalada del confinament provocat per la COVID-19” (en la qual té dret a participar un Delegat de Prevenció de la CGT), i de la Comissió Tècnica en la qual es va negociar aquest Protocol (on tenim dret a participar com a Secció Sindical). Aquestes reunions es van produir per via telemàtica els dies 8 i 10 de setembre, i n’hi ha una altra prevista de la Comissió Tècnica per al dilluns dia 13 al matí (sobre el Protocol teniu més info al nostre blog, per exemple, en el comunicat que vam difondre el 15 de maig: https://bit.ly/3hjjTxD).

VIGÈNCIA DEL PROTOCOL

El Protocol que estableix les mesures a la Diputació en relació a la COVID-19 té una vigència, com sabeu, fins al 31 de desembre d’enguany. En el mateix, però, s’estableix una primera fase d’execució fins al 14 de setembre, data prevista per a l’inici del curs lectiu a les escoles, i que abans d’aquesta data la Comissió Tècnica en la qual es va negociar el mateix (i en la qual participem) s’havia de reunir per a analitzar la situació, valorar la seva continuïtat, així com per decidir sobre la possible revisió de les mesures contingudes en el mateix. Aquesta reunió es va realitzar, com hem dit, el dia 10, a petició de la Secció Sindical de la CGT. En la mateixa, totes les parts ens vam mostrar d’acord en la necessitat –atesa la situació present en la qual la pandèmia sembla estar encara lluny de remetre i d’estar controlada– de mantenir la vigència del mateix fins el 31 de desembre. Per tant, de continuar aplicant, com a mínim fins a aquella data, les mesures contingudes en el mateix, especialment la prioritat a la modalitat del treball en remot des del domicili dels empleats i empleades, la qual actualment comprèn al 80% de la plantilla, principalment personal tècnic i administratiu (el 20% restant de treball presencial es concentra en orgànics com el Respir, la XBM, Logística, o l’ORGT).

REOBERTURA D’ESCOLES I PERMÍS DE CONCILIACIÓ DEL 48.J

En aquesta reunió la DSRH ens va manifestar la seva intenció de deixar sense efecte el permís de conciliació emparat en l’article 48j de l’EBEP, en considerar que deixava de tenir sentit a causa de la propera reobertura d’escoles, residències, centres de dia, etc. Cal dir que aquest permís només s’ha estat aplicant als treballadors i treballadores que presten serveis presencials, no així als qui es troben treballant en remot des del seu domicili, els quals es veuen forçats a haver de compatibilitzar l’obligació legal de la guarda dels seus fills menors, o els requeriments de conciliació vinculats a la cura de familiars, persones depenents, etc, amb l’activitat laboral “normal”, fet sobre el qual ja ens vam manifestar en desacord des de la CGT en el moment en què s’estava negociant el Protocol (l’acord final del qual, recordem, va ser subscrit només per CCOO i UGT), igual que hem continuat fent ara, sense que la nostra postura hagi tingut massa ressò per part de la DSRH, ni tampoc dels altres sindicats.

Aquesta és una qüestió especialment sensible, atès l’incert escenari que es planteja amb la reobertura de les escoles, i la més que previsible situació de quarantenes de canalla, tancaments d’aules i centres per l’extensió de contagis, que hauran de gestionar moltes famílies durant les properes setmanes i mesos, davant d’una organització del curs escolar per part dels Departaments d’Educació i Salut de la Generalitat excessivament improvisada i poc adient, a parer nostre i de molta altra gent, a la situació actual de la pandèmia. A la reunió del dia 10, i davant dels requeriments dels diferents sindicats, la DSRH va admetre que la regulació del permís del 48j tal com està continguda en el Protocol no havia de ser modificada i, per tant, aquest continuarà essent concedit a aquells treballadors i treballadores que hagin de fer-se càrrec de la seva canalla a causa de quarantenes, tancament d’aules, centres, etc. Ho valorem positivament, si bé continuem considerant que aquest permís hauria de ser extensiu als empleats i empleades que treballen en remot, atès que, com molts de vosaltres heu pogut comprovar en carn pròpia, difícilment es pot fer compatible la gestió del seguiment de l’activitat lectiva on-line dels fills i/o filles amb l’activitat laboral des de casa. A banda, i des del nostre punt de vista, un permís retribuït per conciliació és i hauria de ser incompatible amb el treball.

En qualsevol cas, la continuïtat del permís actual (circumscrit, com hem dit, als companys i companyes que fan treball presencial) serà aplicable també en els casos de cura de gent gran i persones depenents en relació al possible tancament de residències o centres de dia. Cal dir que, en relació a aquest particular, des de la CGT hem traslladat a la Diputació que aquesta hauria de tenir en compte l’eventualitat que el centre pot restar obert i donar-se el fet que no atengui tothom cada dia, perquè la represa sigui progressiva o pels motius que sigui, i que aquest supòsit s’ha de contemplar. Per tant, el permís hauria d’estar condicionat, a parer nostre, al fet de poder o no percebre assistència efectiva i no a si al centre es troba estrictament obert o tancat.

PERSONAL ESPECIALMENT VULNERABLE O SENSIBLE

La DSRH va plantejar també en la reunió deixar sense efecte la Instrucció 2/2020 (https://bit.ly/32kGqWu), que fa referència al personal considerat (segons els criteris del Ministeri de Salut) especialment vulnerable o sensible al risc de contagi de la COVID-19 que hagi de prestar serveis presencials. Atesos els canvis en els criteris de les autoritats sanitàries, a aquest personal ja no se’ls atorga actualment la situació d’IT (incapacitat temporal) com a mesura preventiva davant la COVID-19, per la qual cosa la DSRH considera que s’han de reincorporar a la feina. Amb aquest tema hi va haver molta polèmica al llarg de la reunió, en la qual es va palesar el fet que part d’aquest personal ja havia rebut, en alguns casos, requeriments dels seus comandaments per a la seva reincorporació a partir del 14 ó 15 de setembre. Com podreu entendre, es tracta d’un tema delicat. Durant el decurs de la reunió un dels sindicats presents va proposar que es prorrogués la mesura prevista en la Instrucció 2/2020 (concessió del permís del 48j) almenys fins al 30 de setembre, proposta a la qual CGT vam donar suport per considerar-la assenyada, però que no va ser admesa per la DSRH.

Per tant, la intenció de la Diputació en relació a aquest personal és que el Servei de Vigilància de la Salut revisi el cas de cadascun d’ells i elles i decideixi si cal algun tipus d’adequació del lloc de treball per a que puguin desenvolupar aquest de manera segura, o si bé la situació de salut de l’empleat o empleada fa aconsellable sol·licitar-ne la IT, la qual hauria de concedir, en tot cas, el servei públic de salut (és a dir, el metge de la Seguretat Social). Per part de la CGT vam demanar que la Diputació habilités la possibilitat de dispensa en cas de d’apte per la Seguretat Social (per tant, denegació d’IT) i no apte per part de Vigilància de la Salut. Si bé a la reunió se’ns va dir per part de la DSRH que les dispenses que demanàvem ja estaven contemplades i que es comptava fer-ne ús, hem fet palès, i així ho tornarem a traslladar a la reunió de dilluns, que tradicionalment això a la Diputació es fa conservant només les retribucions bàsiques de l’empleat o empleada. Des de la nostra Secció Sindical considerem que la gent que s’enviï a casa perquè el CAP no els fa la IT no s’hauria de veure afectada en les seves retribucions.

REGULACIÓ DEL TELETREBALL

Una de les qüestions que vam posar sobre la taula des de la CGT és la necessitat de la regulació del teletreball a la Diputació, i que aquesta regulació sigui negociada amb la participació de tota la representació social, és a dir, de les 4 seccions sindicals (ja sabeu que seguim encara sense resoldre l’estructura de la negociació col·lectiva en aquest mandat a la Diputació, tal com vam explicar a principis de març: https://bit.ly/3bjd8tH; i que la constitució de la Mesa General de Negociació de matèries comunes es troba impugnada per nosaltres, amb una demanda sobre la qual haurà de resoldre en primera instància un Jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona).

Com és evident, l’opció preferent pel treball en remot en el context de la situació de pandèmia, s’ha fet de forma improvisada i en absència de cap marc regulador, i fins i tot és dubtós que es pugui considerar pròpiament “teletreball” a un model en el qual bàsicament, durant molts mesos, s’ha descarregat en els empleats i empleades la responsabilitat de donar continuïtat a l’activitat amb els seus propis equips i programari domèstic, i assumint nosaltres com a treballadors i treballadores els costos associats (connexió a Internet, amortització d’equips, electricitat, telèfon, etc). Es tracta d’una qüestió sobre la qual nosaltres ja vam posar l’accent quan es va negociar el Protocol, però amb escassa receptivitat per part de la DSRH. Si bé cal admetre que la Diputació ha emprès mesures, arran de l’aprovació del Protocol, per a proveir de mitjans tècnics als empleats i empleades per a desenvolupar la seva feina (distribució de portàtils i dels equips de les oficines), l’externalització de les despeses associades en els treballadors i les treballadores continua, sense que la Diba vulgui assumir hores d’ara la compensació de les mateixes, qüestió sobre la que nosaltres hem insistit i insistirem. Tampoc no s’ha pres en compte fins ara, ni està clar que estigui previst fer-ho, les implicacions que té aquest treball en remot en relació a les condicions psicosocials del mateix, fet que molts companys i companyes estan patint en carn pròpia.

Cal dir que la DSRH i, especialment, el Coordinador de RRHH, va manifestar que per part seva consideren necessari regular la qüestió del teletreball, i fins i tot van reconèixer que moltes coses en relació a aquest tema no s’havien fet bé fins ara a la Diputació, a causa de la situació anòmala vinculada a la pandèmia. En qualsevol cas, la cosa queda de moment enlaire, i a l’espera també de veure com es concreta la regulació que s’està preparant a nivell estatal, i si aquesta afecta o no al personal funcionari de les administracions públiques. Us en continuarem informant en el moment en què hi hagi més novetats.

PER A ACABAR

En aquestes reunions es van tractar altres diverses qüestions, sobre les quals, en tot cas, mirarem d’informar en detall en comunicacions posteriors, atès que no volem allargar aquest text excessivament. Sí que volem fer-vos saber, perquè és una qüestió que porta en “stand-by” des de fa mesos, que se’ns va informar que la Diputació té ja prevista, i està preparant, una mena de “gratificació” extraordinària per al personal declarat essencial que va prestar serveis presencials durant els mesos del confinament. Recordareu que aquesta és una qüestió sobre la que ja es va parlar mesos enrere, però que va quedar sense resoldre perquè la proposta inicial de la DSRH era utilitzar per a pagar això la partida del 0,3% del fons addicional de la paga de productivitat, a la qual cosa CGT i la resta de sindicats ens vam negar, en considerar que això era desvestir un sant per a vestir-ne un altre. Doncs bé, a la reunió de dilluns se’ns va dir que aquest paga extraordinària es concretarà en breu, si bé se’ns va dir, a requeriment nostre, que en cap cas es faria amb els diners de l’esmentat 0,3%. Atès que aquesta “gratificació”, per la informació que tenim, no ha estat negociada amb els sindicats (almenys no en cap espai en el qual tingui presència la CGT i que nosaltres en tinguem coneixement), entenem que es tracta d’una paga totalment gracial decidida per la Diba, i ignorem hores d’hora, els imports i els criteris de la mateixa, per la qual cosa hem demanat a la DSRH informació detallada al respecte.

Acabem recordant-vos que, com cada any, el dia 30 de setembre finalitza el termini per a presentar la instància per a sol·licitar les Millores Socials, sobre les quals us podeu informar a la Intradiba: http://bit.ly/2po1U45

Salut i molta força, que la necessitarem en els temps que venen.

Secció Sindical de la CGT a la Diputació de Barcelona

12 de setembre del 2020

—-

Comunicat en PDF, per a descarregar: Clicant aquí.

Publicat dins de Comunicats, Coronavirus, Millores socials | Deixa un comentari

L’autodeterminació com a autogestió. Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya per a l’11 de Setembre de 2020

Torna l’Onze de Setembre. Novament sentirem a parlar de llibertat, d’autodeterminació, de presos polítics. Una part de la classe política que ens governa s’omplirà la boca de discursos. Uns discursos que es repeteixen cada any i que, de tant repetir-se sense fets que els avalin, cada vegada sonen més buits. Així és la política institucional, la catalana, l’espanyola i la de qualsevol altre lloc.

Aquest Onze de Setembre des de la CGT de Catalunya tornem a refermar el nostre compromís amb la llibertat de totes les persones i de tots els pobles del món. Som llibertàries i llibertaris i anarcosindicalistes, i això comporta que defensem el dret a l’autodeterminació, tant del poble català com de qualsevol altre que el reclami. Però creiem que els drets són per exercir-los, i no només per parlar d’ells. Per això no ens sentim gens interpel·lats per l’escenografia de la política institucional i d’una part de la burgesia catalana dels darrers anys. L’autodeterminació circumscrita només a un parlament, a unes urnes i a una única pregunta binària un únic dia (que a més, queda en paper mullat) és tot just la coreografia d’un teatre de titelles.

L’autodeterminació que defensem els i les anarcosindicalistes comporta l’autogestió de tots els aspectes de la vida quotidiana. Suposa decidir com ens volem organitzar a nivell territorial, des del barri/poble fins a nivell global. Implica també decidir com ha de funcionar la producció, com distribuïm el treball i els seus resultats, com col·lectivament construïm cada dia la societat on vivim. Xoca radicalment, per tant, amb l’Estat com a forma d’organització col·lectiva

En temps de pandèmia, de creixent autoritarisme dels estats amb l’excusa del combat contra la COVID-19 i de maniobres de les grans empreses capitalistes per explotar-nos, ara més que mai convé parlar d’aquest model llibertari d’autodeterminació. Els i les treballadores necessitem replantejar l’autogestió com a sortida a l’actual crisi, com a alternativa a l’autoritarisme i a les restriccions de les llibertats i de les agressions capitalistes. Sabem que aquesta proposta xoca amb els interessos institucionals del dia Onze de Setembre i dels de la resta de l’any. Però nosaltres, lluny del circ mediàtic, seguim treballant per construir aquest nou món que portem als nostres cors i que modelem amb les nostres accions.

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

http://cgtcatalunya.cat/spip.php?article13430

Publicat dins de 11 de setembre, Autodeterminació, Comunicats | Deixa un comentari